Geoportal

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

Un geoportal és un lloc web especialitzat que ofereix recursos en línia d'informació geoespacial. Els recursos que ofereixen els geoportals poden ser dades, metadades, serveis de mapes, aplicacions, geoserveis, serveis de localització com nomenclàtors o cercadors adreces, serveis de cerca de rutes òptimes, documentació, etc. Els geoportals poden oferir recursos d'informació d'interès general o bé especialitzada per àmbits temàtics (geoportals temàtics), abast temporal (geoportals històrics) o finalitat dels recursos (geoportals de les IDE, geoportals de l'administració local, etc.). Els geoportals poden especialitzar-se també segons el tipus de recursos d'informació oferts. Per exemple, els geoportals especialitzats en descàrrega de dades solen anomenar-se centres d'intercanvi de dades (data clearinghouse).

Els geoportals solen identificar-se amb les infraestructures de dades espacials (IDE) ja que les IDE tenen com a punt d'accés a la informació i manifestació més visible un geoportal. Tanmateix, no tots els geoportals estan vinculats ni formen part d'una infraestructura de dades espacials i, d'altra banda, no tots els geoportals vinculats a una IDE constitueixen el geoportal de la IDE. Per exemple, els geoportals de les agències cartogràfiques governamentals solen estar vinculats a la IDE corresponent però en si mateixos no són el geoportal d'aquella IDE.

Exemple de geoportal d'una agència cartogràfica governamental: el geoportal de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

 

 

Origen

Els geoportals, en tant que llocs web, apareixen a finals de la dècada de 1990, un cop implantat l'ús de la tecnologia web i generalitzat el concepte general de portal web, com a punt d'accés a la informació o a un conjunt de recursos basats en informació a través del web (Annoni et al., 2004).

L'aparició dels primers geoportals a finals de la dècada de 1990 o principis de la de 2000 tingué diversos focus paral·lels. D'una banda, alguns dels primers geoportals aparegueren per a proporcionar serveis d'informació geogràfica comuns adreçats al gran públic, com és ara els cercadors d'adreces o de rutes òptimes, vinculats a portals d'interès general (per exemple, Yahoo Maps l'any 2002) o bé com geoportals independents especialitzats (per exemple, MapQuest creat el 1996) i sovint limitats a només alguns països i a les ciutats principals, per damunt d'un cert nombre d'habitants. Amb el temps aquest tipus de serveis acabarien donant lloc als actuals servidors de mapes comercials d'abast global, com Google Maps, Bing Maps o d'altres.

D'altra banda, a principis de la dècada de 2000 començarien a aparèixer geoportals de distribució de dades (centres d'intercanvi de dades, data clearinghouse), arran de l'emergència i consolidació de les primeres infraestructures de dades espacials (IDE) des de mitjans de la dècada de 1990 (per exemple, el geoportal Federal Geographic Data Committee Clearinghouse dels Estats Units; Longley, 2001), però no sempre ni necessàriament: Sovint simplement com a resultat de polítiques d'accés a la informació per part d'agències governamentals encara no emmarcades formalment en una IDE. Per exemple, els geoportals de les agències NOOA (NOAA National Geophysical Data Center, www.ngdc.noaa.gov) o USGS (United States Geological Survey, www.usgs.gov) dels Estats Units, o el web de cartografia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Cayalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/).

Finalment, un darrer focus, seria promogut per l'aparició de la tecnologia de serveis de mapes web, de caire comercial i amb tecnologia de propietat, a finals de la dècada de 1990. La publicació de serveis de mapes web per tal de donar visibilitat a Internet dels sistemes d’informació geogràfica de multitud d'organitzacions públiques i privades, donaria lloc a partir de 2000 a l'aparició de geoportals promoguts pels mateixos fabricants de programari de SIG per a difondre la tecnologia pròpia de serveis de mapes i alhora oferir serveis comercials de SIG web basats en aquesta tecnologia, que serien els precursors de l'actual tendència a desenvolupar serveis de SIG en el núvol, com en d'altres segments de les tecnologies de la informació.

Exemple de geoportal de serveis comercials de SIG web: Geography Network, promogut per l'empresa ESRI.

Després d'aquesta primera generació de geoportals heterogenis i especialitzats funcionalment, amb un fort accent en la distribució de dades, vindia una segona generació de geoportals a partir de mitjans de la dècada de 2000, caracteritzada per un major pes de les aplicacions web de SIG i que tindria dues variants principals. Els geoportals amb aplicacions basades en serveis de mapes comercials programables, com és ara Google Maps, per a usos i finalitats específiques, i els geoportals de les infraestructures de dades espacials, el concepte i la tecnologia dels quals, basada en estàndards geoespacials, es desenvoluparia en els primers anys de la dècada de 2000 i prendria impuls a partir de 2005, amb un contingut estàndard de serveis de catàleg de metadades i de visualització de serveis de mapes web.

Definició

Segons la definició més general un geoportal és un lloc web que constitueix un punt d'accés a continguts geogràfics en el web o, simplement, un lloc web on es poden descobrir continguts geogràfics (Tait, 2005). Tanmateix, per tal de precisar millor el concepte de geoportal cal deixar de banda els casos en què els continguts geogràfics compleixen un funció de suport de lloc web (per exemple, un cert nombre de mapes estàtics, juntament amb fotografies i textos descriptius en un web d'informació turística) per cenyir la definició de geoportal als llocs web que tenen per finalitat principal la cerca i descobriment de continguts geogràfics en el web.

Més específicament, un geoportal ofereix recursos d'informació geoespacial en forma de dades o de documents, que es poden descarregar, i en forma de serveis web, els anomenats geoserveis, que poden ser utilitzats amb les eines (aplicacions web) proporcionades pel mateix geoportal o bé reutilitzats amb altres aplicacions web o d'escriptori i integrats amb altres recursos d'informació geoespacial, gràcies al fet que els serveis són implementats mitjançant estàndards geoespacials interoperables. Sovint aquests serveis web s'han desenvolupat inicialment com a aplicacions web, confinades en el geoportal d'origen, que posteriorment s'han implementat com a serveis web reutilitzables per la mateixa aplicació original, per d'altres aplicacions del mateix geoportal i de manera pública per qualsevol aplicació de tercers capaç de consumir aquests serveis web, bé perquè són serveis estàndard interoperables, com els serveis basats en els estàndards geoespacials d'Open Geospatial Consortium, o bé perquè són serveis programables per mitjà d'API públiques, com per exemple els serveis de mapes de Google Maps.

En el cas dels geoportals de les infraestructures de dades espacials la finalitat principal de cerca i descobriment de recursos d'informació geoespacial, característica d'un geoportal, pren un caire sistemàtic i formal d'exploració i consulta d'un inventari organitzat i ben documentat dels recursos d'informació geogràfica existents en un territori i, per tant, requereix d'un contingut documental addicional, les metadades descriptives de les dades i recursos geoespacials, que en permeten conèixer les característiques, i en conseqüència requereix també d'un recurs addicional que és el catàleg dels recursos d'informació geoespacials disponibles per tal de conèixer el repertori que constitueix l'inventari de recursos i accedir a les metadades que descriuen el contingut dels recursos.

En d'altres casos, quan el geoportal és especialitzat i el tipus de recurs ofert és essencialment una aplicació, l'accés a l'aplicació és immediat i l'ús per a realitzar les tasques cobertes per l'aplicació és directe.

En gairebé tots els casos, ja sigui per poder visualitzar els continguts d'informació geoespacial catalogats, o bé per a proporcionar la informació de fons que serveix de plataforma i interfície per a desplegar i accedir a altres recursos d'informació o d'operacions, l'ús de serveis de mapes web és un tret específic i predominant en tots els tipus de geoportals, fins i tot en els que tenen com a finalitat principal la descàrrega de dades. Aquest fet no és casual, ja que els geoportals s'originen en el moment en què apareixen els serveis de mapes web, com a mitjà per fer arribar el contingut i la funcionalitat bàsica dels SIG a usuaris remots a través d'Internet.

Recursos d'un geoportal

Els recursos d'informació geoespacial que poden oferir els geoportals abasten totes les formes possibles, des de les dades en si fins a aplicacions que realitzen determinades operacions (per exemple, la cerca de rutes òptimes), passant pels geoserveis, que encapsulen continguts i funcionalitat en aplicacions autocontingudes reutilitzables, i per les metadades, que descriuen les dades o els serveis i permeten conèixer-ne l'existència i facilitar-ne l'ús correcte.

No tots els geoportals, ni tan sols els geoportals de les infraestructures de dades espacials, ofereixen tots els tipus de recursos. Cada geoportal, segons el seu tipus, ofereix uns tipus de recursos i prescindeix o en minimitza d'altres.

Dades

La distribució de dades geoespacials no sempre és la finalitat principal d'un geoportal. En certs casos, pot ser només donar a conèixer la informació existent i les seves característiques per mitjà de les metadades. En d'altres, la finalitat es proporcionar mapes per mitjà dels quals visualitzar les dades, però no les dades en si. I encara altres geoportals tenen per objectiu proporcionar serveis o aplicacions específiques. No obstant, un gran nombre de geoportals ofereixen amb més o menys restriccions opcions de descàrrega de dades en combinació amb altres serveis o com a principal i únic recurs.

Els geoportals de descàrrega de dades solen oferir actualment com a interfície bàsica una aplicació de visualització de serveis de mapes web, amb la qual visualitzar les dades d'interès a descarregar per l'usuari o, si més no, serveis de mapes de cartografia de referència per tal de situar i determinar l'àrea d'interès. Aquest tipus d'aplicacions poden ser molt simples o relativament sofisticades i proporcionar tot el ventall complet de funcionalitat d'un visualitzador de control de visualització (amagar, mostrar, afegir o eliminar capes), navegació sobre el mapa (zooms i desplaçaments), localització o cerca (per topònims, coordenades o adreces), mesures sobre el mapa i fins i tot eines d'edició gràfica senzilles (dibuix de punts, línies o polígons).

Pel que fa a la descàrrega de dades en si, aquesta pot ser del tot interactiva, amb extracció dinàmica de les dades d'interès, retallada per l'àrea d'interès establerta per l'usuari, conversió al format desitjat, compressió i empaquetament en un fitxer de descàrrega, o bé més estàtica, amb descàrrega de fitxers de dades preparats segons unitats de distribució (típicament fulls) i formats de dades preestablerts.

En els casos més simples i/o antics la interfície de descàrrega de dades solen ser llistes, sense cap aplicació de visualització de serveis de mapes que permeti seleccionar interactivament l'àrea d'interès o el full o fulls corresponents al lloc o àrea d'interès. En alguns casos el visualitzador de serveis de mapes s'ofereix com a eina auxiliar per a determinar els fulls que corresponen a l'àmbit d'interès, però no com a interfície operativa per a seleccionar-los i gestionar la descàrrega.

Exemple de visualitzador que integra la descàrrega de dades interactiva: l'aplicació Visir del geoportal de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

La descàrrega de les dades geopespacials en si no és una prestació imprescindible en una infraestructura de dades espacials, però és la culminació lògica del procés de descobriment, coneixement, avaluació i accés a les dades geoespacials existents sobre un territori. La descàrrega lliure i gratuïta de les dades geoespacials varia molt segons la política de distribució de dades de les diferents agències i productors de dades geoespacials de cada país i dins d'un mateix país.

Metadades

El conjunt de les metadades descriptives de la informació geoespacial disponible d'un territori constitueix el catàleg de dades geoespacials, també anomenat inicialment catàleg de metadades, de la infraestructura de dades espacials (IDE) d'aquell territori, talment com el conjunt de fitxes de catalogació de les obres duna biblioteca constitueix el catàleg de la biblioteca. Encara que originalment el catàleg d'una infraestructura de dades espacials estava concebut per a documentar només dades geoespacials, el concepte s'ha anat ampliant progressivament, com també ho han fet els models de metadades, a altres tipus de recursos d'informació geoespacial, notablement, serveis de mapes i, en general serveis d'informació geoespacial i sensors, de manera que, tot i el predomini de les dades, cal parlar de catàleg de recursos d'informació geoespacial (Nogueras-Iso et al., 2010).

Per tal de facilitar la consulta del catàleg de dades geoespacials, les IDE requereixen organitzar les metadades en bases de dades de metadades i utilitzar una aplicació de servidor de catàleg de metadades, que publiqui les metadades en forma de serveis web de catàleg interoperables, segons els  estàndards geoespacials d'Open Geospatial Consortium com és araCatalogue Service for Web (CS-W), per al protocol web HTTP, o el més general Catalogue Service (CAT), per a altres protocols com per exemple el protocol Z39.50 emprat en les aplicacions documentals i de biblioteques.

Cada infraestructura de dades espacial sol proporcionar des del seu geoportal la seva aplicació web client de metadades, per tal d'oferir una interfície de consulta personalitzada i transmetre la imatge corporativa del projecte. En els geoportals de les infraestructures de dades espacials els serveis de consulta de metadades i d'exploració / descobriment del catàleg són una de les finalitats principals o, si més no, la funció última del geoportal de la IDE, per bé que la visualització de les dades en forma de serveis de mapes, per la seva major visibilitat, hagi anat prenent el protagonisme com a portada d'entrada i recurs més emprat en els geoportals de les IDE.

Exemple d'aplicació web client de metadades: el client de consulta del catàleg de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya, IDEC.

Serveis de mapes

Els serveis de mapes web són un recurs d'informació geoespacial imprescindible en gairebé qualsevol geoportal, ja que permeten veure i utilitzar les dades a un nivell bàsic sense haver d'exposar-les directament a l'usuari ni que aquest hagi de descarregar-les. Tant és així que per a moltes aplicacions o serveis és suficient i preferible que l'usuari utilitzi el servei de mapes en lloc de les dades.

La publicació i utilització de serveis de mapes web permet mantenir la seguretat, confidencialitat i propietat de les dades sense privar de l'ús públic de la informació que contenen les dades. D'altra banda fa possible l'accés remot a les dades a través d'Internet, tot integrant dades d'orígens diferents i distribuïts. I, cosa no menys important, permet presentar les dades d'acord amb la finalitat del servei o aplicació oferta a l'usuari, estalviant-li la feina feixuga de seleccionar les fonts de dades i definir la simbolització dels continguts de les diferents capes del servei de mapes.

L'ús d'estàndards geoespacials de serveis de mapes web, notablement l'estàndard WMS d'Open Geospatial Consortium, permet que els serveis de mapes web publicats per diferents geoportals, entre els quals els de les infraestructures de dades espacials, es puguin visualitzar i combinar lliurement entre si per mitjà de qualsevol aplicació de SIG client, tant d'escriptori com web.

Aplicacions

A més d'oferir els serveis de mapes web estàndard de lliure utilització, generalment tot geoportal ofereix també una aplicació web client de visualització dels seus serveis de mapes, anomenada visualitzador o visor de mapes, integrada o accessible des del mateix geoportal, que permet veure i fer un primer ús senzill de les dades geoespacials a través dels serveis de mapes web. Aquest visualitzador pot incloure, a més, altres tipus de serveis d'informació geoespacial i funcionalitats més avançades.

Exemple d'aplicació web client de visualització de serveis de mapes: el visualitzador de mapes de la Infraestructura de Dades Espacials de Menorca, (IDE Menorca).

Els geoportals solen oferir, a més dels serveis bàsics de visualització de mapes i, segons els casos, de consulta de metadades i de descàrrega de dades, altres serveis d'informació geoespacial. Una part d'aquests serveis d'informació geoespacial s'ofereix de forma integrada a través del mateix visualitzador de mapes, mitjançant funcionalitat addicional. Entre els serveis addicionals més habituals hi ha el servei de nomenclàtor (gazeteer), de localització de llocs per topònims, i també el de guia de carrers, per a la localització d'adreces, així com altres localitzadors com per exemple per parcel·la cadastral. També sol ser corrent oferir alguna forma de visualització 3D.

Molts dels visualitzadors permeten enllaçar a la vista d'una determinada informació i àmbit territorial des de pàgines web externes i alguns permeten exportar el codi HTML necessari per a encastar el visualitzador de mapes com una finestra dins de pàgines web externes. En alguns casos, s'ofereix també una versió reduïda del visualitzador de mapes per a telèfons mòbils.

Altres recursos i geoserveis

Més enllà de les extensions típiques del visualitzador de mapes, els geoportals poden proporcionar recursos addicionals mitjançant diferents vies complementàries:

• Funcionalitat avançada del visualitzador de mapes, com és ara poder afegir capes de dades locals pròpies en format KML o serveis de mapes web estàndard de tercers, poder desar la vista o sessió de treball i recuperar-la, poder calcular rutes òtpimes entre punts, poder dibuixar elements gràfics i desar-los en format KML, etc.
• Eines o entorns per a desenvolupar visualitzadors personalitzats.
• Altres geoserveis:
  • Serveis geoespacials simples, com és ara transformacions de coordenades, calculadores geodèsiques, etc.
  • Serveis d'elements web, que permeten transferir i interactuar directament sobre elements vectorials des de l'aplicació web client.
  • Serveis de dades ràster
  • Serveis de dades de sensors
  • Serveis de geoprocessament web
  • etc.

Documentació

En molts geoportals, sobretot en els de les infraestructures de dades espacials, els de les agències cartogràfiques oficials o els relacionats amb el desenvolupament de la tecnologia, un recurs més que sol oferir-se és la descàrrega de documentació sobre normes, formats, estàndards geoespacials, procediments d'implementació de serveis o simplement notícies sobre esdeveniments, informació de comunitats d'usuaris i desenolupadors, publicacions tècniques o de negocis.

Exemple de geoportal que inclou recursos de documentació: Geoconnections de Natural Resources Canada.

 

Tipus de geoportals

Segons la finalitat, el nombre i varietat de recursos d'informació geoespacial oferts, els geoportals es poden classificar en els següents tipus:

• • Geoportals d'infraestructures de dades espacials. Tenen com a finalitat principal donar a conèixer les dades i recursos d'informació geoespacial disponibles en un territori. Inclouen necessàriament els serveis de catàleg o consulta de metadades i el de visualització de mapes, i en major o menor grau serveis de descàrrega de dades, de localització o nomenclàtor, de documentació i d'aplicacions amb funcionalitat més avançada. Per exemple el geoportal de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC), el de la Infraestructura de Datos Espaciales de España (IDEE), el de la Infraestructura Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB) o el de la Infraestructura Dades Espacials de Menorca (IDE Menorca).
  • Geportals de serveis de mapes comercials. Tenen com a finalitat principal proporcionar serveis d'informació localitzada de caire comú al públic en general. Inclouen la visualització dels seus propis serveis de mapes, generalment sense poder-hi integrar altres serveis de mapes web estàndard, més serveis de localització o nomenclàtor i de cerca d'adreces, i altres més específics de cerca de rutes òptimes, instruccions de navegació o informació de tràfic, així com serveis de cerca i localització de directoris de serveis i establiments comercials, etc, tots ells integrats en el mateix visualitzador.  A més poden oferir aplicacions particulars per a conèixer preus de benzineres, tarifes de taxis o cercadors d'aparcaments, sovint amb versió disponible també per a dispositius mòbils. Per exemple, el geoportal de Google Maps, el de Yahoo Maps, el de Bing Maps o el de Via Michelin. Alguns dels serveis poden ser assumits també pels geoportals de les IDE més actives, amb orientació de servei general a la comunitat.
  • Geoportals temàtics. Tenen com a finalitat principal proporcionar serveis d'informació especialitzada sobre un determinar aspecte temàtic i/o àrea geogràfica d'interès. Els serveis que inclouen poden ser molt variables, però el més habitual es que proporcionin un visualitzador, serveis de mapes específics de la temàtica del geoportal i documentació relacionada amb aquesta temàtica. En alguns casos particulars poden incloure cerca d'establiments i serveis lligats a aquesta temàtica. Són exemples de geoportals temàtics els geoportals de turisme, els d'informació científica, de biodiversitat, etc.
  • Geoportals d'administracions locals. Presenten característiques de tots els anteriors, segons que predomini l'enfocament d'infraestructura de dades espacials o el de portal de serveis o d'informació local. En són exemples els geoportals dels ajuntaments o els de comunitats d'àrees rurals (Askew et al., 2005).
  • Geoportals de descàrrega de dades. Són els anomenats centres d'intercanvi de dades (data clearinghouse). Tenen aquesta funció com a finalitat principal i poden estar vinculats o no a una infraestructura de dades espacials però no en són el geoportal d'accés, tenen entitat diferenciada i no ofereixen els serve
  • is de catàleg de metadades característics dels geoportals de les IDE. Sovint es tracta de geoportals d'agències cartogràfiques governamentals o d'administracions locals o regionals.
    

    Exemple de geoportal de descàrrega de dades: Kentucky Geography Network.

• Geoportals de documentació i notícies. Són geoportals especialitzats a subministrar informació sobre comunitats específiques d'usuaris o desenvolupadors, o segments de negoci específics dins l'àmbit de la informació geoespacial.
  

  Exemple de geoportal de documentació: Geospatial World.

Altres autors (Maguire and Longley, 2005) diferencien només dos tipus bàsics de geoportals: els geoportals de catàleg i els geoportals d'aplicacions, que correspondrien a grans trets als geoportals de les infraestructures de dades i als geoportals de serveis de mapes comercials.

Tecnologia

La tecnologia utilitzada per a implementar els geoportals (Tait 2005, Tang and Selwood, 2005) és la mateixa tecnologia que es fa servir per a implementar les infraestructures de dades espacials, la qual es basa en arquitectures orientades a serveis, SIG distribuït, SIG web i estàndards geoespacials.

Pel fet de basar-se en arquitectures orientades a serveis l'arquitectura dels geoportals és una necessàriament una arquitectura distribuïda. Així, els diferents repositoris i components de programari intermediari que publiquen i mantenen actius els serveis oferts i utilitzats pels geoportals poden estar en ordinadors i ubicacions diferents, poden ser la reunió de parts diverses procedents de proveïdors diferents en ubicacions diferents i poden estar combinades horitzontalment o verticalment.

Impacte dels geoportals

El desenvolupament dels geoportals ha comportat canvis importants en l'ús de la informació geogràfica (Maguire and Longley, 2005; van Oort et al., 2009; van Loenen et al., 2010). Els geoportals i les infraestructures de dades espacials han simplificat enormement l'accés a la informació geogràfica i han afavorit l'aprenentatge dels conceptes i tècniques per a usar-la. Des de mitjans de la dècada de 2000, per mitjà dels geoportals es proporciona accés fàcil a informació geoespacial actualitzada que està disponible a totes hores i llocs. Alhora els proveïdors d'informació poden facilitar l'ús correcte de la informació proporcionant metadades sobre les fonts, procediments d'elaboració, limitacions, qualitat, vigència i adequació de les dades.

Aquesta transparència i facilitat d'accés a la informació han tingut efectes, de retruc, en les polítiques i decisions de les organitzacions governamentals i privades, encoratjant en general la distribució oberta de les dades i el desenvolupament de mitjans electrònics d'ús de la informació digital, com l'administració electrònica entre d'altres. Paral·lelament la informació geoespacial ha penetrat amb força tots els continguts del web i ha adquirit una rellevància rarament visible en el passat en el conjunt de la vida social, tant col·lectiva com privada, esdevenint un component essencial de la societat de la informació.

Temes relacionats

• Infraestructura de dades espacials
• Metadades geoespacials
• Sistemes d’informació geogràfica

Referències

Annoni, A.; Bernard, L.; Fullerton, K.; de Groof, H.; Kanellopoulos, I.; Millot, M.; Peedell, S.; Rase, D., Smits, P. and Vanderhaegen, M. (2004) "Towards a European spatial data infrastructure: the INSPIRE initiative" in Proceedings of the 7th international global spatial data infrastructure conference, Bangalore, India, February 2–4

Askew, D.; Evans, S.; Matthews, R. and Swanton, P. (2005) "MAGIC: a geoportal for the English countryside", Computers, Environment and Urban Systems, 29, 1, 71-85.

Longley, P.A.; Goodchild, M.F.; Maguire, D.J. and Rhind, D.W. (2001) Geographic information systems and science. Chichester: John Wiley & Sons, Ltd.

Maguire, D.J. and Longley, P.A. (2005) "The emergence of geoportals and their role in spatial data infrastructures", Computers, Environment and Urban Systems, 29, 1, 3-14.

Nogueras-Iso, J.; Zarazaga-Soria, F.J. and Muro-Medrano, P.R. (2010) Geographic Information Metadata for Spatial Data Infrastructures: Resources, Interoperability and Information Retrieval. New York: Springer.

Tait, M.G. (2005) "Implementing geoportals: Applications of distributed GIS", Computers, Environment and Urban Systems, 29, 1, 33-47.

Tang, W. and Selwood, J. (2005) Spatial portals: gateways to geographic information. Redlands, California: ESRI Press.

van Loenen, B.; Crompvoets, J. and Poplin, A. (2010) "Assessing geoportals from a user perspective" in Poplin, A.; Craglia, M. and Roche, S. (eds.) Proceedings of 2nd GeoValue workshop on Value of Geoinformation. Hamburg: HafenCity University Press.

van Oort, P.A.J.; Kuyper, M.C.; Bregt, A.K. and Crompvoets, J. (2009) "Geoportals: An Internet Marketing Perspective", Data Science Journal, 8, 162-181.

Lectures recomanades

Tang, W. and Selwood, J. (2005) Spatial portals: gateways to geographic information. Redlands, California: ESRI Press.