Contact
Recull de vÃdeos
Allaus
Inici temporal hivernal. Temporada 2023/2024 (3'21")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2023.
La temporada hivernal ja és aquà i la muntanya és un dels entorns naturals on més gaudim durant aquests mesos.
Resum nivològic i d'activitat d'allaus. Temporada 2022-2023 (3'15")
Source: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2023.
Snow and avalanche activity summary. Season 2022-2023.
Resum nivològic i d'activitats d'allaus. Temporada 2021 - 2022 (4'03")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2022.
El vÃdeo resumeix el comportament nivològic i d’allaus de la temporada 2021-2022 al Pirineu de Catalunya.
Inici de la temporada hivernal. Temporada 2021-2022 (3'15")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2021.
Comença la temporada de neu i, des de l'ICGC, volem recordar alguns consells per tal de sortir a la muntanya hivernal de manera segura en matèria d'allaus.
Resum nivològic i d'activitats d'allaus. Temporada 2020 - 2021 (3'13")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2021.
El vÃdeo resumeix el comportament nivològic i d'allaus de la temporada 2020-2021 al Pirineu de Catalunya.
Inici de temporada hivernal. Temporada 2020-2021 (3'04")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2020.
Resum dels aspectes que els usuaris de la muntanya a l’hivern han de tenir en compte en matèria d’allaus a l’hora de fer-hi activitats.
Resum nivològic i d'activitat d'allaus. Temporada 2019-2020 (2'16")
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, 2020.
El vÃdeo mostra els trets més rellevants de la temporada com l’activitat d’allaus, la valoració dels gruixos de neu, el temporal Gloria, la realització de tests d’estabilitat del mantell nival i l’accidentalitat per allaus a patir de les imatges, fotografies i grà fiques que l’ICGC ha realitzat durant aquest perÃode.
Temps al Temps - Allaus (5'32")
El vÃdeo Allaus explica com evoluciona el mantell nival i perquè es produeixen les allaus, quines zones del territori de Catalunya són les que tenen una activitat més alta i quines són les eines que tenim disponibles per protegir-nos. En el vÃdeo es remarca la importà ncia d'informar-se amb el Butlletà de Perill d'Allaus abans de sortir a la muntanya, de planificar l'itinerari de l'excursió i d'anar ben equipat i amb el material de seguretat adient.
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya, 2018.
Agraïments: Bombers, Vallter2000 Estació d'Esquà i Muntanya i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Neu, allaus i risc natural. Estudi del risc d'Allaus al Pirineu de Catalunya (1986-1996) (9'57")
Font: Universitat de Barcelona autoritza l'IGC a fer-ne la difusió (2013).
El peligro de aludes y su predicción (8'45")
Font: Servei Geològic de Catalunya (1990).
Costa
Temps al Temps - Monitoratge de la costa (4'51")
El vÃdeo Monitoratge de la costa mostra els efectes que produeixen els temporals costaners en aquest medi i la modificació, en alguns casos severa, que pateix la lÃnia de costa. Per a la gestió d'aquests fenòmens són necessaris, per una part, els models de predicció de temporals de què disposa METEOCAT, i per altra, la informació cartogrà fica i geològica (lÃnia de costa, volums de sorra desplaçada, fotografies d'alta resolució, imatges multiespectrals, models del terreny, etc.) que de manera continua elabora l'ICGC a partir els seus vols periòdics.
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya, 2018.
Agraïments: Jordi Sacasas i Meteoteca de Catalunya.
Inundacions, esllavissades i subsidències
VÃdeo Jornada "De la dada satèl·lit radar a la informació de moviment del terreny", 22 de juny de 2023 (2:31:13, 2023)
L’ICGC ha desenvolupat la seva pròpia cadena de processat interferomètric per obtenir mesures dels moviments del sòl, amb imatges dels satèl·lits Sentinel-1A/B de l’Agència Espacial Europea (ESA) i algorismes que, utilitzant diferents geometries d’adquisició, òrbites ascendent i descendent del satèl·lit, poden transformar la direcció de mesura en les components vertical i horitzontal de moviment.
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya, 2023.
Moviments del terreny: detectant, prevenint i mitigant els riscos (2'59", 2023)
Temps al Temps - Les inundacions i els moviments de vessant (4'49")
El vÃdeo Les inundacions i els moviments de vessant mostra les zones del territori que es poden veure afectades per aquests fenòmens i com l'ICGC els estudia. Les principals lÃnies d'actuació són: la documentació dels esdeveniments, l'avaluació de la seva perillositat i el suport a Protecció Civil per garantir la seguretat tant de la població com la dels grups intervenció en situacions de risc.
Font: Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya i Servei Meteorològic de Catalunya, 2018.
Agraïments: Bombers i Agents rurals.
Mesurant el moviment del terreny - Projecte Riscmass (18'37")
El vÃdeo del Projecte Riscmass, de metodologies per a la gestió del risc de moviments del sòl i anà lisi de la polÃtica d'assegurances, presenta l'estudi dels moviments del terreny mitjançant Interferometria Radar, estudis geofÃsics i establiment d'una xarxa d'anivellació, per a la definició de models de moviments del sòl, elaboració de mapes de riscos i anà lisi sobre les polÃtiques d'assegurances.
Font: Institut Cartogrà fic de Catalunya (ICC), Institut Geològic de Catalunya (IGC), Regió Calà bria (IT)-Coordinador-,CNR-IRPI (IT), Regió SicÃlia (IT), Universitat Alacant (E), NOA National Observatory of Athens (GR). INTERREG IIIB MEDOCC (FEDER) (2003-03-4.3-I-014).
Agraïments: Departament de PolÃtica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Departament Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Oriol Rosell Novell de la Universitat de Barcelona, GPS Global, RSE, Incasòl, Ajuntament de Cardona, Ajuntament de Sallent i Ajuntament de Súria.
Terratrèmols
RISK-UE. Advanced methodology for seismic risk scenarios with applications in European cities (2001-2003) (18'37")
L'objectiu principal del projecte va consistir en desenvolupar una metodologia general i modular per a la realització d'escenaris de danys sÃsmics, tenint en compte les especificitats de les ciutats europees, inclosos els edificis i els llocs històrics. Es basa en l'avaluació del perill sÃsmic, en l'inventari sistemà tic i en les tipologies dels elements en risc i en l'anà lisi del valor i la vulnerabilitat d'aquests elements. La metodologia es va aplicar a set ciutats europees, entre elles, la ciutat de Barcelona.
Font: Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, Espanya; Institute of Earthquake Engineering and Engineering Seismology, Skópie, Macedònia; Technical University of Civil Engineering, Bucarest, Romania; Politecnico-structural Engineering Department, Milà , Ità lia; Land Use Planning and Natural Risks Services, Marsella, França; Aristotle University of Thessaloniki, Grècia; Laboratory of Seismic Mechanics and Earthquake Engineering, Sòfia, Bulgà ria (Directorate General XII for Science, Research and Development of the European Union, EVK4-CT-2000-00014).
Â
