Mapa temàtic

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

cs mapa temático; fr carte thématique; it carta tematica; en thematic map; de tematische Karte

 

Mapa que, sobre una base topogràfica elemental de referència, transmet o destaca alguna idea, pauta de distribució o teoria sobre el territori representat mitjançant nombrosos i variats recursos de tècniques d'expressió cartogràfiques.

Més que pel seu contingut especialitzat o monogràfic, els mapes temàtics es caracteritzen per la seva funció comunicativa, és a dir, per expressar algun missatge, hipòtesi o tret territorial, una tendència de distribució o un determinat model de localització. Per aquest motiu els mapes temàtics solen ser d'escales relativament petites per tal d'abastar territoris extensos on es detectin pautes o situacions significatives. En aquest sentit, el mapa temàtic és considerat també un mapa-missatge, predominantment comunicatiu i contraposat al mapa d'interès general que assumeix més les funcions de mapa-inventari, destinat a emmagatzemar conjunts de dades degudament situades i altres informacions territorials. Curiosament, la denominació de mapa temàtic, avui dia completament consolidada, és relativament moderna, ja que comença a ser emprada a mitjan segle XX; abans s'havien descrit sovint com a mapes especials, estadístics, diagramàtics, etc.

Classificació i nomenclatura cartogràfica dels mapes temàtics

Cal subratllar que qualsevol classificació i denominació de mapes pot ser establerta des de dues òptiques ben diferents però igualment interessants: des del punt de vista purament cartogràfic, fent èmfasi a la tècnica de representació, disseny i comunicació emprada (mapa d'isopletes, mapa anamòrfic...) o bé tenint en compte en primer lloc la matèria o disciplina tractada (mapa geològic, mapa del temps...).

Mapa temàtic de Catalunya que combina un cartografiat comarcal de fons coroplètic, amb una superposició de símbols puntuals jerarquitzats en proporció superficial. L'acompanyament de textos breus explicatius sol aportar un eficaç valor afegit a la informació d'aquests tipus de mapes. RABELLA i VIVES, J. M.: Atles escolar de Catalunya. Barcelona, Creacions Escolars, 1992.

Centrats en primer lloc en els aspectes de les tècniques de representació cartogràfica, i fins i tot deixant de banda la gran diversitat dels mapes considerats generals, la gran abundància i varietat de mapes temàtics avui existents fa imprescindible l'establiment d'una classificació lògica, així com d'una nomenclatura descriptiva i el més eficient i universal possible. En una primera aproximació, la multitud de tipus actualment existents de mapes temàtics solen classificar-se, segons les variades tècniques cartogràfiques emprades, en quantitatius i qualitatius, els primers predominantment descriptius i conceptuals, mentre que els segons es comporten de forma més jeràrquica i estadística. Però aquestes tècniques, dins de cada grup i entre l’un i l'altre, poden encara ser convenientment utilitzades sobreposant-se conjuntament i, fins i tot, estratègicament de forma combinada, de manera que resulta freqüent trobar altres nous models de mapes temàtics de tipus mixt, de vegades molt encertats i tipificats degut a les seves capacitats informatives i a les seves aptituds comunicatives.

Cartografia qualitativa

En la tipologia de la cartografia qualitativa destaquen els següents cartografiats:

els mapes de símbols puntuals conceptuals, també anomenats mapes de pictogrames, molt populars encara que no sempre prou efectius, no mostren cap mena de jerarquització ni quantificació. Si la simbologia és escassa, els símbols, generalment molt petits, poden ser abstractes o geomètrics, però si la diversitat de símbols és notable, cal comptar amb una gamma de signes evocadors, simples i de gran rendiment perceptiu, a fi i efecte que puguin ser recordats i la lectura del mapa resulti satisfactòria.

els mapes de símbols lineals conceptuals compten amb uns convencionalismes considerables, sobretot pel que fa a fronteres (línies discontínues, amb punts i traços, amb traços i creus...), cursos fluvials (en color blau o cian) i també comunicacions (dobles i triples línies vermelles en carreteres i autopistes, línies simples negres amb travesses per a ferrocarrils, etc.). Algunes vegades els símbols impliquen un rang (carreteres, autovies, autopistes...). Freqüentment aquest cartografiat de símbols lineals es combina també amb molts d'altres en mapes generals.

els mapescorocromàtics o de símbols superficials conceptuals, també sense jerarquització, constitueixen sobretot els anomenats mapes polítics (o administratius), els mapes d'usos i cobertures del sòl, els de marcatge de dominis (lingüístics, vegetals, animals), etc.

Cartografiat qualitatiu: mapa corocromàtic de les comarques de Catalunya. En color, les comarques de la Catalunya estricte, tractades en aquesta obra. En blanc, les comarques limítrofes vinculades tradicionalment per la història i la llengua, però no estudiades aquí. Rabella, J. M., Dir.: Atles Escolar. Creaciones Escolares, 1992.

els cartogrames o esquemes cartogràfics, a mig camí entre la cartografia i la gràfica, corresponen a esbossos o simplificacions amb una certa intencionalitat mínima i aproximada de base territorial;

els mapes pictòrics, generalment molt antics o al·legòrics, o bé els moderns destinats a infants, a la sàtira o a la publicitat, són traçats bàsicament amb dibuix lliure i a voltes força espontani; 

els mapes d'emplaçament i els de situació queden suficientment ben definits pel seu objectiu específic de localitzar i, fins i tot, contextualitzar un territori, destacant únicament els elements interessants en relació amb aquesta finalitat;

els mapes-índex, anomenats també índexs gràfics, constitueixen un magnífic recurs present a tots els atles i llibres amb abundància de mapes, etc., en el qual apareixen sobre un simple mapa de referència tots els enquadraments corresponents als diversos mapes amb la pàgina on es troben.

Cartografia quantitativa

En el gran conjunt de la cartografia quantitativa cal destacar d'entre molts altres possibles els següents:

els mapes de punts, on cada símbol-punt cartografiat comporta un valor determinat per la llegenda, són altament comunicatius i de lectura simple i intuïtiva, encara que la realització implica sovint serioses dificultats de localització derivades de la generalització;

Mapa de punts vermells (100 000 hab.) amb símbols puntuals negres jerarquitzats. PANAREDA, J. M. i RABELLA, J. M.: Atlas geográfico universal y de España. Barcelona, Diàfora, 1978.

els mapes de símbols puntuals jerarquitzats destaquen, amb magnituds de longitud, superfície o volum  proporcionals, els diferents valors dels elements cartografiats; 

els cartodiagrames mostren informacions estadístiques mitjançant diferents tipus de gràfics situats sobre el seu territori corresponent;

els mapes de vectors, on cada vector cartografiat comporta un valor determinat per la llegenda, mostren amb eficàcia i simplicitat connexions funcionals entre diferents localitzacions del territori;

els mapes de fluxos són mapes de símbols lineals jerarquitzats que expressen igualment connexions o trànsits mitjançant línies d'amplades proporcionals a les quantitats de poblacions estadístiques desplaçades i, de vegades, amb el recorreguts aproximatius;

els mapes d'isopletes representen les variacions espacials d'un determinat fenomen mitjançant línies d'igual valor, com en el cas més popular dels mapes amb corbes de nivell per expressar l'altimetria;

Mapa del temps amb isòbares –isolínies de pressions– i símbols lineals conceptuals per als fronts freds, situats sobre simples contorns continentals. Atles de l'Alt Empordà. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2000.

els mapes de coropletes i els mapes dasimètrics, també extraordinàriament populars i no pas per això sempre ben resolts, són basats en àrees de recompte acolorides amb gammes de valors cromàtics referits a les classes estadístiques amb la significació descrita a la llegenda;

els mapes d'efecte tridimensional de superfície estadística, conceptualment semblants als de coropletes, però en lloc d'acolorir amb valors cromàtics les diverses àrees de recompte segons els valors de la variable estudiada, expressant aquests com a components z en una representació analògica d'altituds en visió tridimensional;

els mapes d'anamorfosi, un curiós producte heterodox que modifica les àrees territorials representades amb magnituds superficials proporcionals a la variable estudiada.

Nomenclatura dels mapes temàtics segons les matèries tractades

Des de l'òptica de les matèries tractades, cal fer notar que el nombre de temes poden resultar inacabables, i que només algunes disciplines han aconseguit tipificar relativament alguns models de cartografiat, amb tècniques o estratègies de disseny específiques que els confereixi caràcter propi, malgrat les múltiples variacions possibles. Entre aquestes denominacions de tipus disciplinar destaquen sens dubte els mapes geològics, els mapes geomorfològics, els mapes escolars físics i polítics, els mapes del temps, els mapes de població, els mapes de comunicacions, els mapes (plànols) cadastrals, les cartes de navegació nàutiques i aeronàutiques, les cartes (o mapes) de carreteres, els mapes de fusos horaris, els mapes d'història, els carrerers (o guies urbanes), també els globus terraqüis o fins i tot els mapes infantils, els de sàtira o els de publicitat.

Temes relacionats

• atles temàtic
• mapa anamòrfic
• mapa de coropletes
• mapa corocromàtic
• mapa de punts
• mapa del relleu
• mapa del temps
• mapa d'isopletes
• mapa escolar
• mapa general
• mapa topogràfic
• símbol cartogràfic
• variables visuals

Referències

BÉGUIN, Michéle i PUMAIN, Denise: La représentation des données géographiques. Statistique et cartographie. París, Armand Colin, 2003. ISBN: 2-200-26581-6.

BONIN, Serge: Initiation à la graphique. Préface de Jacques Bertin. París, Epi Editeurs, 1975. ISBN: 2704501793 / 2-7045-0179-3.

BUZAI, Gustavo D.: Sistemas de Información Geográfica y cartografía temática. Métodos y técnicas para el trabajo en el aula. Buenos Aires, Lugar Editorial, 2008. ISBN: 978-950-892-298-4.

CUFF, David J. i MATTSON, Mark T.: Thematic Maps. Their design and production. Nova York i Londres, Methuen, 1982. ISBN: 0-416-33500-4 pbk.

DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.

KRAAK, Menno-Jan i ORMELING, Ferjan: Cartography. Visualization of spatial data. Nova York i Londres, The Guilford Press, 2010. ISBN: 978-1-60918-193-2.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Maps and Diagrams: Their Compilation and Construction. Londres, Methuen, 1963. ISBN: 0416682502. Trad. al castellà: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966. ISBN: 100645363.

RIMBERT, Sylvie: Leçons de Cartographie Thématique. París, Société d'Édition d'Enseignement Supérieur, 1968. ISBN: 978-2-225-47036.

SZEGÖ, Janos: Human Cartography. Mapping the world of man. Swedish Council for Building Research, 1987. ISBN: 91-540-4781-1.

Lectures recomanades

MICHAUX, M.: Comment réussir cartes, graphiques et croquis aux examens et concours. Montreuil, Bréal, 1984. ISBN: 2-85394-174-4.

ROBINSON, Arthur H.: Early Thematic Mapping in the History of Cartography. Chicago i Londres, The University of Chicago Press, 1982. ISBN: 0-226-72285-6.