Mapa de coropletes

Autor: Dr. Josep Maria Rabella. Universitat de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

sinònim: mapa coroplètic
cs mapa de coropletas; fr carte choroplète; it carta a coroplete; en choropleth map; de Gebietsstufenkarte  

Mapa temàtic quantitatiu que representa la distribució espacial d'un determinat fenomen, en base a unitats territorials de recompte, administratives o convencionals, mitjançant diferents tons de color o trames, on la gradació d'intensitat (valor cromàtic) expressa diferents intervals o classes estadístiques de magnituds segons queda especificat la llegenda.

L'aspecte del mapa de coropletes és el d'un mapa de pedaços de colors (o tramats) (coro- deriva del grec chora, que significa regió personalitzada, i pleta fa referència a les magnituds considerades) que aparenta certa similitud formal amb el mapa corocromàtic, encara que en realitat presenta diferències conceptuals molt importants, ja que les coropletes representen valors quantitatius en intervals jerarquitzats i ordenats, mentre el mapa corocromàtic es limita a individualitzar nominalment o conceptualment les diferents àrees. Precisament, d'aquest aspecte estadístic del mapa de coropletes, deriva la seva gran complexitat, tant en l'elecció de criteris per decidir el nombre i tipus d'interval, com en el disseny del tractament gràfic de les gammes cromàtiques o de tramats.

Mapes de coropletes en una seqüència de l'evolució de la població per municipis, comparada també amb els totals comarcals i de Catalunya. Atles del Baix Llobregat. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995.

L'elecció dels intervals o classes estadístiques

La major part d'autors afirmen que el nombre màxim d'intervals d'un mapa de coropletes ha d'estar al voltant dels 7. La capacitat perceptiva de discriminació visual de nivells de valor és relativament limitada i resulta evident que un nombre molt més elevat d'intervals dificultaria notablement la lectura correcta del mapa que, diferentment de la llegenda ordenada, mostra les gammes sobre el territori barrejades aleatòriament En qualsevol cas, cal recordar a més que el cartografiat temàtic té per finalitat facilitar una visió sinòptica de conjunt i no pas el detall afinat que podria ser obtingut de la lectura atenta de tota una taula amb les seves dades.

L'altre tema fonamental dels mapes temàtics deriva de l'estadística aplicada per decidir els intervals, ja que aquesta pot influir en gran mesura sobre la percepció del missatge a transmetre. A la pràctica, les possibilitats són molt més nombroses del que pot semblar a primer cop d'ull: intervals equidistants entre els valors extrems de les dades amb llindars exactes o bé arrodonits, intervals que determinin una homogeneïtat de freqüències, dades absolutes o relatives, dades de valors positius alternats amb altres de valors negatius, inclusió d'un interval central per a valors al voltant de la mitjana aritmètica o l'ús de la mitjana aritmètica com a llindar que divideix els valors per sobre i per sota, utilització de quantils, etc.

També cal decidir, freqüentment en relació amb si les variables són contínues o discretes, si els intervals han de ser enllaçats o convé que mostrin les discontinuïtats reals dels seus valors. La casuística encara augmenta si es té en compte que no és el mateix redactar, per a un determinat tema, un sol mapa de coropletes que dissenyar mapes en el context de tota una sèrie cartogràfica extensa que hagi de permetre comparacions internes.

El disseny de les gammes de la llegenda

Finalment, el tractament cromàtic o mitjançant trames no és tampoc una qüestió banal, ja que acaba condicionant fortament, tant com el mateix processat estadístic, la percepció o comunicació del mapa. En primer lloc, cal saber que allò que ordena i jerarquitza visualment les magnituds que volem mostrar no són els diferents colors sinó la variable valor o intensitat d'aquests; i cal, per tant, utilitzar gammes ben esglaonades en la variable valor, sobre una base de referència de grisos, cromàtica o tramada, però sense perdre de vista que el color pròpiament o la textura de la trama constitueixen variables absolutament secundàries que no han d'interferir mai negativament en la lectura dels valors o intensitats. Evidentment, uns intervals estadísticament equidistants haurien d'estar associats a unes gammes cromàtiques amb graons també aproximadament equidistants des del punt de vista perceptiu. 

Quan les magnituds estudiades interessa que siguin mostrades com a positives i negatives, poden ser utilitzades gammes bipolars, on el color sí mantingui una significació semàntica: per exemple una gamma que porti del vermell viu en un extrem de pèrdues econòmiques, fins a un verd intens per als guanys màxims a l'altre extrem, passant per intensitats més baixes que poden fondre's en l'interval central amb un valor mínim donat per l'ocre o el groc.

Qüestionament del cartografiat coroplètic. El mapa dasimètric

El mapa de coropletes compte amb una enorme tradició i popularitat que el converteixen en una tècnica indiscutible. Però al mateix temps cal afirmar que una crítica bàsica dels mapes de coropletes editats mostren un altíssim nivell d'incorrecció generalitzada que pot resultar veritablement alarmant. D'una banda, pot ser detectada certa frivolitat o inconsistència per part de molts autors, i salta a la vista la improcedència total de molts d'aquest mapes que representen veritables disbarats.   

Mapa de coropletes resultat d'aplicar la llegenda sense l'esglaonament correcte de valors, detallada al costat.

D'altra banda, el cartografiat coroplètic parteix d'un principi qüestionable, ja que pren com  a  base superficial unes unitats de recompte (territoris estatals, províncies, comarques, municipis...) de dimensions que poden resultar del tot heterogènies entre elles o en la distribució de la variable estudiada a l'interior d'elles. El cartografiat de coropletes pot resultar així molt deficient, en tant que mostra cada àrea de recompte com si fos interiorment homogènia i, sovint, les compara entre elles, a vegades fins i tot segons valors absoluts poc pertinents si les àrees són de superfícies dispars.

Per tal de pal·liar aquesta dificultat i millorar la tècnica de les coropletes pot aplicar-se el mètode dasimètric. El mapa dasimètric, utilitzat més freqüentment als Estats Units, principalment per a expressar densitats de població, divideix prèviament les àrees estadístiques més extenses, i reconegudes com a heterogènies, en àrees més petites de major homogeneïtat relativa basant-se en informacions complementàries, sobre les que aplica llavors el mètode coroplètic amb una millora en la validesa del processat estadístic i també del missatge comunicatiu del mapa.

Esquema d'elaboració d'un mapa dasimètric. Adaptat a partir de ROBINSON, A. i altres: Elementos de Cartografia. Barcelona, Omega, 1987.

Mapes coroplètics més habituals

Encara que, tal com s'ha indicat, els mapes coroplètics constitueixen, des de sempre, una de les tècniques més habituals i consagrades de la cartografia temàtica, són especialment emprats en l'estudi de variables demogràfiques i, en general, de problemàtiques socioeconòmiques, en les representacions de síntesi a petites i mitjanes escales i, molt habitualment, en estudis monogràfics o en l'apartat temàtic dels atles.

Mapa coroplètic de l’Atles nacional de Catalunya (www.atlesnacional.cat). Institut Cartogràfic de Catalunya.

Temes relacionats

• atles temàtic
• color en cartografia
• mapa
• mapa corocromàtic
• mapa d'isopletes
• mapa temàtic
• símbol cartogràfic

Referències

BERTIN, Jacques: La graphique et le traitement graphique de l’information. París, Flammarion, 1977.

BREWER, Cynthia A.: Designed Maps. A Sourcebook for GIS Users. Redlands, Califòrnia, ESRI, 2008.

CAIRO, Alberto: El arte funcional. Infografía y visualización de información. Madrid, Alamut, 2011.

DENT, Borden D.: Cartography. Thematic Map Design. Dubuque-Melbourne-Oxford, Wm.C.Brown Comunications, 1993. ISBN: 0-697-13589-6.

MONKHOUSE, F. J. i WILKINSON, H. R.: Mapas y diagramas. Técnicas de elaboración y trazado. Barcelona, Oikos.Tau, 1966.

ROBINSON, Arhur H. i altres: Elements of Cartography. (6a ed.) Nova York, John Wiley & Sons, Inc., 1995. ISBN: 0-471-55579-7. Trad. al castellà:Elementos de Cartografía. (5a ed.) Barcelona, Omega, 1987. ISBN: 84-282-0768-2.

Lectures recomanades

DIAS, Maria Helena: "A propósito da leitura de mapas temáticos. Influência da simbologia na comparação de mapas coropletos" a Finisterra, XIX, núm. 37. Lisboa, 1984.

HUFF, Darrell: How to Lie With Statistics.Nova York, Norton, 1954. ISBN 0-393-31072-8;. Trad. al castellà: Cómo mentir con estadísticas. Barcelona, Ed. Crítica, 2011. ISBN: 978-84-9892-217-2