[Inici de la transcripció] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 17. Operacions: unió de capes, àrea d'influència i punts dins polígons En aquest vídeo us volem mostrar com utilitzar algunes de les operacions disponibles a Instamaps. Concretament veurem les operacions: “Punts dins polígons”, “Fusió de capes” i “Àrea d'influència”. Per fer-ho, imaginem que volem fer un mapa d'una excursió que farem per Collserola sortint de Sant Cugat, en què volem visitar les fonts que es trobin a prop del nostre itinerari. Partim de la informació següent. Tenim dos fitxers .gpx, amb dos itineraris: Un que va des de Sant Cugat al Pi d'en Xandri, un altre que va des del Pi d'en Xandri fins al Coll de l'Erola. I tenim, també, un senzill fitxer Excel amb tot d'informació de les fonts de Collserola: el nom, les coordenades (longitud i latitud). Comencem el nostre mapa carregant, en el mapa, aquesta informació del primer itinerari. Recordeu que Instamaps és drag and drop; per tant, simplement arrossegant el nostre fitxer aquí a sobre se'ns dibuixa aquest itinerari, des de Sant Cugat fins al Pi d'en Xandri. Anem a afegir-hi el segon, des del Pi d'en Xandri fins al Coll de l'Erola. De la mateixa manera, carreguem aquest segon itinerari. Noteu que encara que el veiem d’un mateix color en realitat encara tenim dues capes diferents: amb el primer itinerari, amb el segon itinerari. La primera operació que farem és per aconseguir tenir aquests dos itineraris fusionats en una única capa. Per fer-ho, utilitzarem aquesta operació “Fusió de capes”. Aquesta operació es pot aplicar tant a punts, com a línies, com a polígons, i ens permet fusionar els registres de dues capes d'un mateix tipus, o sigui dues capes de punts, dues capes de línies o dues capes de polígons, en una única capa. En el nostre cas, fusionarem dues capes de línia: la primera, el primer itinerari; la segona, el segon itinerari. Aquí podríem canviar el nom. Li canviarem només la segona part. Li direm per exemple "Itinerari complet". Fem “Fusió de capes”. I, a continuació, si consultem ara les capes, veurem que tenim encara les capes originals (que ara podem amagar) i la capa resultant que és la que veiem en aquest moment. Anem a estilitzar-la per fer-la una mica més vistosa. Fem un estil senzill. Simplement li canviarem el color de la línia, el farem més vistós. Noteu que se'ns canviarà tota la línia, perquè estem actuant ja sobre una capa que conté tot l'itinerari complet. Ara, en aquest moment, el que farem serà afegir-hi la informació de les fonts de Collserola; drag and drop, també. Recordeu que es tracta d'un fitxer amb coordenades, que té la coordenada longitud en aquest camp, la coordenada latitud en aquest camp. Seleccionem el sistema de referència que li correspon i processem l'arxiu. Amb aquesta opció, el que farem serà carregar tot un núvol de punts, aquí el tenim, amb les fonts de Collserola. Cadascuna veieu que té el nom i les coordenades, tal com hem vist en el fitxer Excel. Podríem optar per estilitzar aquesta capa de punts. Resulta prou entenedora, no és la informació final, potser ni ens fa falta estilitzar-la. Ara el que voldríem veure és quines fonts es troben a una determinada distància del nostre itinerari, que són les que visitarem. Per fer-ho, podem utilitzar l'operació “Àrea d'influència”. Amb aquesta operació, que també és aplicable tant a punts, com a línies, com a polígons, es calcula una àrea a una distància fixa entorn del nostre element (punts, línies, polígons, el que decidim). En el nostre cas el que ens interessa és actuar damunt d'aquesta capa, de l'itinerari complet, i veure quina àrea tenim a l'entorn a un radi, per exemple, de 200 metres. Cliquem àrea d'influència i a continuació se'ns dibuixarà un polígon entorn del nostre itinerari que dibuixa tot allò que es troba a 200 metres del nostre itinerari. També podríem optar per estilitzar aquest polígon que per defecte se'ns ha dibuixat d'una manera que resulta poc estètic, però que tampoc és la nostra informació final. De moment ho deixarem tal com està. I a continuació el que voldríem és veure únicament, destacar aquelles fonts que es troben dins d'aquest polígon, és a dir a 200 metres o menys del nostre camí. I per fer-ho utilitzarem l'operació “Punts dins polígons”. Aquesta operació ens permet veure quins punts estan dins d'un polígon determinat. Com a capa de punts disponibles tenim les fonts de Collserola, com a capa de polígons tenim aquesta àrea d'influència, aquest buffer entorn del nostre camí. I aquí també podem triar canviar el nom; per exemple, posarem "Fonts de l'itinerari". I triarem veure el nom de la font i també, doncs, les coordenades longitud i latitud. I fem l'operació, “Punts dins polígons”. Amb aquesta operació se'ns estan remarcant... Tenim aquests marcadors que corresponen a una nova capa. Els punts dins de polígons, o sigui, les fonts del nostre itinerari, les fonts que estaran en aquest polígon que marca una distància de 200 metres o menys del nostre itinerari. Anem a fer una mica de neteja. En aquest moment, podem amagar totes les fonts de Collserola, només ens interessen aquestes del nostre itinerari. Podem amagar també aquest polígon, no ens interessa veure'l, era només per calcular aquestes fonts que tindríem a prop del camí. I anem encara a estilitzar aquestes fonts. Aquestes fonts les farem, les tenim aquí, “Punts dins polígons”. Les farem amb un cercle de color blau, per exemple. Canviem. Aquí les tenim. Amaguem aquests marcadors. Bé, aquí tindríem ja aquesta informació d'aquestes fonts, que aquí podem saber que són 14, que aniríem trobant al llarg del nostre camí i de les quals podríem consultar el nom i les coordenades. Li podríem posar aquí un nom, "Itinerari i fonts". Podríem procedir ja a publicar el mapa. Com sempre, hauríem d'escollir els paràmetres que ens interessi, que ens convingui, sense oblidar fer les atribucions que calgui segons l'origen de les fonts, i publicaríem el mapa. Acceptaríem. I aquí tindríem ja el nostre mapa a punt. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Fi de la transcripció]