[Inici de la transcripció]


Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

10. Elaborar un mapa amb dades obertes de la Generalitat

Iniciem aquest nou vídeo d'Instamaps.
Aquesta vegada farem un mapa a partir d'un dataset o conjunt de dades obertes de la Generalitat de Catalunya.
Això ens permetrà explorar com utilitzar aquestes dades i com fer un mapa dinàmic a partir d'un servei i no a partir d'un arxiu.
Cerquem aquí les dades relacionades amb els rescats de muntanya a Catalunya.
Estem accedint als dataset. Aquí els tenim.
I utilitzarem aquest segon: “Actuacions en salvaments al medi natural dels Bombers de la Generalitat”.
Cliquem per a entrar-hi.
Aquí dins del web de dades obertes de la Generalitat podem veure les dades.
Anem a veure-les.
Això ens permetrà veure, amb una matriu de files i columnes, aquestes dades per entendre el que anem a fer.
Aquí les tenim: hi ha un codi,
quina brigada ha estat, una X i una Y (per tant geolocalitzades), quin tipus de salvament hi ha, on ha passat, etcètera.
La data és important.
Més enllà de visualitzar-les o poder-nos-les descarregar,
les podríem exportar com un CSV o un Excel o qualsevol altre tipus de format d'arxiu
En aquesta ocasió utilitzarem aquest botó d'aquí: “API”.
Accedirem a la interfície de programació que ens dona aquest punt final API, això que en anglès diem “End Point”,
que és l'enllaç que ens permet accedir a aquestes dades en un determinat format, en aquest JSON.
Si cliquem aquí, aquest és l'enllaç.
Si cliquem a JSON veiem que podem utilitzar CSV, un format del qual ja n'hem parlat, separat per comes, o GeoJSON.
En realitat,JSON i GeoJSON no són tant un format d'arxiu com una manera de transmetre dades a través de la xarxa mitjançant enllaços.
En aquest cas escollirem GeoJSON, que és la variant de JSON pròpiament geogràfica, i copiarem l'enllaç.
Anem a veure què és el que hem copiat.
És aquest enllaç d'aquí que diu “analisi_transparenciacatalunya.cat/resource”.
Aquest “nom estrany.JSON".
Aquestes són les dades que tenim aquí. Són les dades que volíem,
que inclou tot això que veiem en text i columnes,
incloses aquí la longitud i la latitud,
i les mateixes dades però servides ara mateix en aquest format JSON.
Aquest és l'enllaç que necessitarem per a Instamaps i l'usarem tot.
En aquest sentit, però, fem notar una cosa: Com a part del servei es pot interrogar filtrant aquestes dades i demanant determinats camps d'aquestes dades.
Si complementem aquest enllaç amb un interrogant i aquí li dic que vull el mes 8,
“mes=8”,
el que obtindré serà els rescats de muntanya dels Bombers que han passat exclusivament a l'agost.
Això permet identificar que hi haurà més rescats a la zona marítima
que a la zona de muntanya, a excepció del Pirineu i de les zones turístiques.
Dit això, seguirem utilitzant el complet, per la qual cosa deixarem el JSON
sense cap mena de filtratge; copiem i, ara sí, comencem el nostre mapa d'Instamaps.
Anem a Instamaps, estem logonats com a usuaris i anem a fer un mapa.
Ara entrem a l'editor d'Instamps, que és on tenim les eines per cartografiar.
En altres vídeos hem vist la possibilitat de dibuixar punts, línies, polígons...
Hem vist la possibilitat de carregar capes que tenim en fitxers.
Aquest mapa el farem dinàmic.
Per això l'elaborarem a partir de “Dades al núvol”.
Consumirem aquestes dades al núvol i en aquest punt d'aquí introduirem aquest enllaç en el servei de Dades obertes de la Generalitat.
Cliquem en el núvol i Instamaps necessita que li diem un nom a aquesta capa.
"Rescats en muntanyes" o "Rescats bombers", millor, perquè inclou “bombers”.
Format GeoJSON, ja està bé.
EPSG, el sistema de referència cartogràfic, és longitud i latitud, com bé veiem en el format.
En aquest cas deixaríem no estàtic, perquè amb “Estàtic” pujaríem les dades al servidor d'Instamaps
i obtindríem una foto de les dades d'avui, les que consten a dades obertes.
El deixarem en “Dinàmic”, de manera que si aquestes dades s'actualitzen o s'incrementen
el mapa d'Instamaps també s'actualitzarà, s'incrementarà amb les noves dades.
Afegim la capa.
Ja tenim els punts carregats.
Observem que el gran gruix d'aquests punts són a l'àrea de Catalunya
i observem que hi ha algun punt escapat que determina que hauríem de fer una revisió d'aquestes dades.
De moment no revisem i ens focalitzem en aquests punts d'aquí, de l'àrea de Catalunya.
Molt bé, aquí ho tenim carregat.
Si cliquem aquests punts, obtindrem la informació que ens ha vingut en aquest servei.
El mes, en aquest cas, el d'agost.
Es tracta d'un rescat en el medi fluvial, un riu o un barranc dins del Segrià, en el municipi de Seròs.
La data en aquest cas la tenim aquí: el dia 19 d'agost.
Hi ha altres dades complementant a aquesta.
La sola situació d'aquests punts ens marca una sèrie d'aspectes geogràfics com que en el Pirineu
i en la costa es concentren gran part d'aquests rescats.
A la zona de Lleida i a la zona de l'interior de Catalunya n'hi ha menys.
Anem a estilitzar això de manera que aquesta informació sigui més rica.
Anem a “Estils” i fem un estil, en aquest cas per “Categories”.
De manera que en funció de la tipologia d'aquest rescat,
ho tenim aquí: “tal_nom_al”.
És un nom poc associatiu però certament hi ha rescats fluvials en el medi marítim,
persones perdudes, rescats de muntanya, etcètera.
Escollim una paleta de color; en aquest cas no cal que sigui una degradació de color, en aquest cas, pot ser qualsevol paleta que ens agradi.
Seleccionem per exemple aquesta.
Recordeu que, si voleu crear colors associatius, aquest rescat en el medi fluvial
el podríem canviar per un blau que a nosaltres ens interessés.
I aquests dos colors que s'assemblen massa, les coves i els pous, els deixaríem amb aquest color.
Però les persones perdudes, les marcarem amb un vermell més intens.
Canviem.
Ja està aquí, ja tenim aquesta nova visualització.
Ja no es tracta només de veure la capa mare, com estàvem veient aquí, que podem desactivar,
sinó que tenim en aquest ull, en aquesta visualització de la capa mare,
ara sí, estilitzada amb aquests colors,
i on evidentment a l'àrea marítima tenim aquests rescats en zona marítima
i és a l'àrea de muntanya on tenim els rescats que són de muntanya.
Rescats de muntanya estilitzats en color groc.
Això ja ens informa molt més i està bé.
Recordeu que podríem canviar un fons, posar aquest fons tan gris que emfatitza el color de les dades, les mateixes dades.
I aquí podríem determinar, doncs, la llegenda.
Tenim la previsualització de la llegenda.
Anem a fer alguna estilització més.
En aquest cas, pot ser molt interessant crear una capa de “Concentració” sobre aquest dataset.
És aquesta, on ja s'evidencia el que dèiem abans:
On es concentren aquests rescats i en alguns casos com és aquí,
a Montserrat i a la zona de la Serra d'Obac.
Doncs es veu claríssim que hi ha un índex, especialment a l'àrea de Montserrat,
que hi ha una problemàtica intensiva en aquest sentit.
També podríem fer un mapa d'”Agrupació” si el que volem és conèixer el nombre de rescats englobats a cada zona.
Per exemple en aquest sector d'aquí, marcat el polígon en blau, hi ha hagut 41 rescats de diversa tipologia.
Anem a capes.
Anem a acabar aquest mapa i finalment publicar-lo, definint quines són les capes que volem actives.
En aquest cas, per què no deixar-les totes actives?
Escollim un zoom.
Si volguéssim emfatitzar aquest problema de Montserrat podríem deixar-ho així mateix. Fem-ho d'aquesta manera.
Deixem les capes actives i directament, tal com ho tenim, passem a publicar el mapa.
Li haurem de donar un nom, ho farem ara en el moment de publicar. Publiquem.
Definim el nom: “Rescats a muntanya dels bombers”.
Aquí seria bo... podríem posar molta informació, tota la que volguéssim, però com a mínim
una atribució a Dades obertes de la Generalitat.
Podríem posar un àlies, perquè no es vegi el nostre nom d'usuari, sinó que es vegi el nom que nosaltres vulguem que ens identifiqui.
La privacitat la deixarem oberta perquè tothom pugui accedir si té l'enllaç.
No el deixarem privat, no a galeria pública d'Instamaps i no el farem duplicable.
Si el fem duplicable qualsevol usuari que hi accedís el podria duplicar, fins i tot des de la galeria pública.
La llegenda sí que és un aspecte important. Obrim la llegenda.
Sí que és necessària per entendre el mapa i escollim els aspectes que creiem que són importants.
En aquest cas seria bo minimitzar tots aquests aspectes d'aquí, no cal repetir moltes vegades “recerca i/o rescat”.
Podríem fer una llegenda comprensible igual.
Minimitzem-la, que sempre s'entén més.
En aquest cas, traurem el nombre de rescats perquè al ser un mapa dinàmic, aquest nombre s'hauria d'anar modificant.
En aquest cas deixarem la llegenda així: “Rescat de  muntanya” pot ser part de la llegenda,
és prou curt, “Rescat en coves i pous” també, deixem-ho d'aquesta manera.
Deixem només activat això.
Demanarem a Instamaps que obri la llegenda només en arribar al mapa, de manera que l'usuari se la trobi oberta.
I no reutilitzarem aquestes dades.
Podem minimitzar molts dels paràmetres del visor.
No volem la barra superior d'Instamaps, volem un mapa molt net.
No cal el “Control de cerca”. Tampoc volem les “Eines d'exportació".
“Control de capes” no cal perquè hi ha poques capes, no ens caldrà.
El “Control de fons” tampoc el deixarem;
el control de fons permet canviar el fons cartogràfic.
Deixarem l'opció “Control d’ampliar el mapa” en cas que es treballi en iframe; dins d'un web en què inclourem un mapa d'Instamaps,
pot ser interessant que els usuaris puguin ampliar el mapa a tota pantalla. Ho deixarem així, només amb la llegenda.
En l'”Aspecte del visor” podeu incloure el vostre logo, l'enllaç al vostre web,
un correu electrònic que reemplaçarà el d'Instamaps en els contactes.
I, sense més, publiquem aquest mapa i observem els resultats.
Bé, aquest és el mapa; aquest és l'enllaç del vostre mapa;
aquest és l'iframe adaptatiu que us permet enllaçar el mapa dins el vostre web;
també al servei WMS, més encarat a professionals de sistemes d'informació geogràfica.
I aquí cliquem per veure finalment el resultat del mapa, centrat, com havíem dit, a l'àrea de Montserrat,
amb aquests punts estilitzats depenent de la tipologia del rescat
i amb la possibilitat de veure les zones on es concentren més rescats,
com aquestes agrupacions de les àrees on també es concentren els rescats.
La llegenda és oberta i fa que el mapa s'entengui fàcilment, el mapa pot ser obert.
Aquí a la zona del monestir també hi ha una sèrie de problemàtiques més intensives que a la resta de la muntanya.
Els mapes no només serveixen per a mostrar la informació, sinó també per analitzar-la, per treure conclusions.
Aquest és un molt bon mapa per fer-ho.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019.

[Fi de la transcripció]