[Inici de la transcripció]
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya és l’encarregat d'impulsar i de dur a terme
les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsol.
Al Pallars Jussà hi té el Centre de Suport Territorial de Tremp
on es troba el Centre d’Interpretació de Sòls del Pirineu.
Comencem la visita virtual al Centre d’Interpretació de Sòls del Pirineu.
Aquest espai es va crear amb l’objectiu de
promocionar i divulgar el coneixement dels sòls i la seva importància.
Una de les activitats més rellevants que s’hi desenvolupa
és l’elaboració i exposició d’una col·lecció de monòlits de sòl.
Un monòlit és una secció de sòl consolidada
al laboratori que conserva l’aparença natural i permet observar
les diferents capes que componen els primers centímetres del subsol.
Els monòlits reflecteixen l’evolució dels sòls segons el relleu, el clima
el material parental i el temps, tal com veurem a continuació.
Aquí tenim un grup de monòlits extrets de la Conca de Tremp.
La procedència tan propera facilita la combinació de visites
al centre amb visites al camp, on veiem aquests sòls en el seu medi natural.
La Conca de Tremp es caracteritza
per la poca precipitació i altes temperatures a l’estiu,
cosa que condiciona algunes característiques dels sòls que hi trobem.
Observem, per exemple,
aquest monòlit (Luvisol) de colors vermellosos deguts a l’evolució que ha patit el sòl.
Aquesta coloració ens indica que es tracta d’un sòl molt antic.
Els sòls desenvolupats en aquesta àrea són molt rics en carbonat càlcic,
tal com podem observar en aquest Calcisol, que té un horitzó petrocàlcic més
blanquinós i molt dur, que limita el creixement de les arrels.
Ens trobem davant d’alguns sòls de muntanya, amb els colors foscos i grisos
característics causats per la gran quantitat d’aigua i matèria orgànica.
Una de les nostres mostres més destacades és aquest sòl (Histosol) desenvolupat en una antiga
torbera. Gràcies a la col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona,
les diferents capes del perfil s’han pogut
datar amb carboni 14, i sabem que la part inferior té més de 1.300 anys.
Seguint amb la visita,
trobem alguns sòls desenvolupats a la muntanya mitjana. Per exemple,
aquest (Regosol), format a partir del granit.
Els colors groguencs de la roca indiquen que es va degradar en un clima tropical.
Aquesta roca mare ha donat lloc a un sòl més sorrenc.
Fixeu-vos bé, en aquest Fluvisol. És un sòl molt recent.
Degut a la constant aportació de sediments transportats pel riu,
els processos de formació del sòl gairebé no han pogut tenir lloc.
Per aquest motiu ens trobem un sòl molt jove i poc desenvolupat.
Si ens hi fixem,
veurem com el material fluvial s’ha anat orientat segons la direcció del corrent.
A continuació,
veiem sòls de cotes més baixes. Una característica d’aquests sòls és
l’aprofitament agrícola, ja que la seva estructura i profunditat
afavoreixen la retenció de nutrients i emmagatzematge de l'aigua,
L’aportació de materia orgànica es pot veure en els horitzons més foscos en superfície. 
Un exemple d’ús agrícola
és aquest sòl (Luvisol) amb elevat contingut d’argila, material que reté els nutrients
necessaris per al creixement de les plantes.
Seguidament, veiem un sòl (Cambisol) format a la part baixa d’un volcà inactiu.
Es poden observar 40 cm de sòl desenvolupat sobre materials volcànics.
Un dels trets diferencials dels monòlits
és la seva coloració, causada principalment pel material parental del qual provenen.
És el cas, per exemple, d’aquest Gypsisol,
que presenta un color blanquinós degut a la presència de guixos.
Si anem a l’extrem oriental del Pirineu,
podem trobar sòls constituïts damunt de materials litorals, molt sorrencs, com
aquest exemplar (Arenosol), extret en una zona protegida propera a la platja.
Precisament, aquests materials sorrencs
fan que la seva extracció sigui molt complicada.
Finalment, observem dos sòls molt específics.
En primer lloc, trobem un loess, un sòl format per
acumulació de pols que ha estat transportada pel vent.
Aquests materials es van acumular fa aproximadament 30.000 anys.
L’últim monòlit de la col·lecció és un
Tecnosol, extret de l’escombrera d’una antiga mina de carbó a cel obert.
Els tecnosols permeten veure com el sòl
s’intenta desenvolupar en terrenys afectats per l’acció humana.
La majoria de sòls d’alta muntanya són
molt poc profunds, amb menys de 20 cm de gruix.
Per aquest motiu,
a més dels monòlits,es va decidir elaborar una mostra consolidada en forma de bloc
que permet observar-ne les diferents cares. Els monòlits de sòl són una eina molt útil
per a potenciar la presa de consciència i explicar la diversitat dels sòls i les seves funcions.
Aquest és el primer pas per protegir aquest hàbitat tant vulnerable a la pressió urbanística, 
la contaminació i el canvi climàtic. 
Cal tenir en compte que és un recurs no renovable a escala humana, 
és la base de la nostra producció agrícola i forestal i te un paper cabdal en la captació del CO2, entre d’altres.
La seva bellesa, color i impacte visual 
capten l’atenció del públic de qualsevol edat i nivell de coneixements. 
L’objectiu és disposar d’una col·lecció dels principals tipus de sòls dels Pirineus i Pre\Npirineus. 
I també, mostrar altres sòls, que potser no són gaire comuns, 
però que són útils per a explicar els diferents processos edàfics o estructures molt singulars.
La metodologia per a l’elaboració d’un monòlit de sòl té dues fases principals: 
l’extracció i la consolidació.
L’extracció consisteix en treure una columna del perfil del sòl, sense cap alteració del seu estat natural. 
Per això, es pot utilitzar una caixa de fusta o, en el cas de sòls pedregosos, 
s’utilitza una metodologia que anomenem “extracció en mòmia”, adaptada de les tècniques de paleontologia, 
on la mostra de sòl i roca s’embolcalla en escuma de poliuretà i film de plàstic.
Una vegada la columna de material ha estat extreta, es transporta al laboratori on s’inicia el procés de preparació. 
En aquest estadi, la mostra es consolida, és a dir, s’impregna amb un adhesiu que endurirà el material i es deixa assecar. 
Finalment, la superfície que s’exposarà s’ha de preparar de manera que tingui una aparença al més natural possible.
A més de visites guiades per a estudiants o especialistes, també s’organitzen tallers didàctics 
a diferents nivells i visites de camp, 
per tal de despertar l’interès pel coneixement dels sòls, les seves funcions i la necessitat de protegir-los.
Aquesta col·lecció és única al Pirineu, tant pel nombre com per la diversitat de les mostres, 
el que fa que el Centre d’Interpretació de Sòls del Pirineu sigui un referent a nivell mundial 
tant per la divulgació, la formació i la sensibilització enfront la importància i vulnerabilitat del patrimoni edàfic. 
Podeu trobar aquest recurs divulgatiu a la web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Aquí finalitza aquesta visita virtual. Esperem que us hagi agradat.
Podeu contactar amb nosaltres a www.icgc.cat o infotremp@icgc.cat
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.
[Fi de la transcripció]