[Inici de la transcripció] Mapes, país, futur. Centenari de l’exposició cartogràfica catalana (1919) L'exposició que avui veiem és una commemoració de la que es va celebrar el 1919, que va fer el CEC. En ella veiem diferents àmbits de la cartografia de l'època, tant pel que fa pels aspectes generals de Catalunya, com al món local, com al món científic que aleshores començava despertar. És una exposició que no recull totes les peces, les 219 que podien haver ara fa 100 anys, però sí que recull les més significatives des de la perspectiva que o són les mateixes peces que es van exposar, les 62, o tenen un contingut que ens permet veure el significat d'aquella exposició. Finalment, hem fet un parèntesi amb una actuació diguéssim tecnològica del que representa veure avui la cartografia amb imatges noves, imatges de satèl·lit, i que dona una perspectiva de la realitat on estem ara. El mapa que ens dona la benvinguda a l'exposició és, precisament, el primer mapa de Catalunya que es conserva. Fet per un català, Josep Aparici. Datat del 1720, se'n van fer molt poques edicions. Com a curiositat, l'autor va deixar constància dels seus orígens. Aquest mapa va tenir molta importància perquè durant els següents anys va servir com a base per dotar del mateix estil la resta de mapes, com el de Pasqual Porta i Margarit, realitzat 150 anys després, al 1873. El mapa de Josep Aparici no només és important per la seva llarga vigència al llarg de més d'un segle, sinó també perquè és molt més realista que els mapes deformats i allargassats dibuixats fins llavors i perquè la grafia de la toponímia és en català, enfront de l'escriptura sovint afrancesada dels mapes precedents. Molts dels mapes antics de Catalunya eren fets precisament per francesos, gairebé sempre amb finalitats militars. Com aquest que, amb un dibuix cartogràfic molt modern per l'època, va servir per a la invasió del 1823. Aquesta millora cartogràfica va propiciar que els mapes comencessin a ser cada cop més útils en diferents àmbits més enllà del militar, com els científics, pedagògics o turístics. Un exemple el trobem en la topografia aixecada a mà en aquest mapa del 1897 del cartògraf Eduard Brossa. Aquest mapa, en diversos fulls, va servir de base per a què Jaume Almera hi dibuixés la geologia. Alguns d'aquests fulls es van publicar pocs anys més tard aplicant la geologia dibuixada a mà sobre la topografia existent. És considerat una de les obres cabdals de la cartografia científica a Catalunya. Tot i la seva importància, no hem d'oblidar que el primer mapa geològic de la província de Barcelona és de Jacint de Moulin, un mapa escala més petita i més imprecís que el d'Almera i Brossa, que va quedar inacabat. El disseny cartogràfic a principis del segle XX s'havia renovat completament, tant pel que fa a la simbologia com als processos d'edició. Aquesta transformació es fa palesa, per exemple, en l'àmbit de la renovació pedagògica feta a Catalunya en aquells anys, on els mapes hi van tenir una dimensió pròpia. Hi havia una concepció estètica molt moderna que recorda la publicitat de l'època, de grans mides i pensada per ser difosa com a mural. També a les escoles s'utilitzaven mapes de relleu com aquest de Montserrat, fet de guix, que data de 1919. Un document molt interessant perquè s'ha pogut conservar al llarg de tot aquest temps. A principis de segle, empreses i associacions impulsen una nova manera de fer mapes de comunicacions molt més esquemàtics i amb traçats quilomètrics, destinats a una societat que vol gaudir del temps lliure: els mapes turístics. A l'exposició en trobem diverses mostres com aquesta de Carte Guide Campbell, de 1912 a 1913, que va tenir molta difusió. O aquest mapa del català Eduard Brossa fet pensant en els ciclistes i els automobilistes. El 1912, el Reial Automòbil Club de Catalunya va publicar el seu primer mapa de carreteres. Era molt esquemàtic, amb la pretesa voluntat de ser funcional. Un mapa que s'ha anat actualitzant fins a dia d'avui. Si bé l'exposició pretén commemorar el centenari de l'exposició cartogràfica catalana, també vol mostrar com en aquests darrers anys les tecnologies digitals han transformat la nostra manera de veure i representar el territori. Des del web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es pot accedir a diverses aplicacions de geoinformació desenvolupades en el propi Institut, com L'ull del temps o els visors de la costa catalana. També s'hi poden visualitzar imatges de realitat augmentada de diversos indrets de Catalunya o excursions que es poden fer a través d'itineraris virtuals. Una nova manera de conèixer el territori que ens fa pensar: Si en aquests darrers 100 anys la manera de representar el territori ha canviat radicalment gràcies a les tecnologies, ens podem imaginar com serà d'aquí a 100 anys? Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya – Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Amb la col·laboració de : - Museu d’Història de Catalunya - Centre Excursionista de Catalunya. Patrocinat per: - Hitachi – Inspire the next Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Fi de la transcripció]