Servei basat en la localització

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

 

Un servei basat en la localització (location-based service, LBS) és una aplicació, o un servei pertanyent a una aplicació, que proporciona informació específica o associada a llocs en funció de la localització d'un dispositiu sense fil o fins i tot, en sentit més ampli, en funció de la localització d'un ordinador connectat a Internet.

Els serveis basats en la localització tenen nombroses aplicacions en una gran varietat de camps i  de situacions, com és ara el treball, la vida personal i l'entreteniment, incloent serveis d'informació turística o local, localització en cas d'emergència, navegació, seguiment de vehicles, informació meteorològica local, cerca de serveis propers, cerca d'amics o coneguts, seguiment de persones grans o que requereixen atenció especial, publicitat i comerç electrònic, activitats de xarxes geosocials i jocs basats en la localització.

Els serveis basats en la localització són un exemple de convergència de les telecomunicacions, en la mesura en què integren els sistemes de posicionament global o navegació per satèl·lit (encara que no és imprescindible), la telefonia mòbil i les aplicacions d'accés a informació a través d'Internet. Un servei basat en la localització combina la geolocalització de l'usuari final amb aplicacions remotes intel·ligents que proporcionen continguts d'acord amb la localització.

L'aparició i desenvolupament d'aquest tipus de serveis és el resultat de l'augment continuat de la capacitat de processament i d'incorporació de components addicionals, com és ara GPS, en els telèfons mòbils; de la disponibilitat de connectivitat sense fil arreu; i de la baixa de preus continuada dels dispositius mòbils intel·ligents. Factors que han comportat una expansió molt gran de l'ús de dispositius sensibles a la localització en molt poc temps. A nivell social, els serveis basats en la localització reflecteixen una necessitat o demanda creixent d'estar continuament connectat i informat en un context d'estil de vida i pràctica professional cada cop més mòbils (Ahson and Ilyas, 2010).

Els serveis basats en la localització combinen la geolocalització de l'usuari final amb aplicacions remotes intel·ligents que proporcionen continguts d'acord amb la localització.

 

 

Origen

El desenvolupament dels serveis basats en la localització és paral·lel al de les tecnologies i de geolocalització (Mohammadi et al., 2011). La primera generació de serveis basats en la localització  es va desenvolupar entre 1997 i 2001 basant-se únicament en la xarxa de telefonia mòbil i utilitzant punts centrals de servei de tipus MPC (mobile positioning center) o GMLC (gateway mobile location center) en les xarxes de telefonia GSM i UMTS. Aquest primera generació de serveis basats en la localització presentava nombroses limitacions. La més destacada n'és la dependència respecte dels operadors de telefonia per tal d'obtenir enllaç amb els serveis de posicionament MPC o GMLC i amb els programes de les aplicacions. D'altra banda aquest tipus de serveis basats en la localització no disposaven de cap tipus d'estàndard de comunicació entre els serveis de posicionament i les aplicacions ni d'homogeneïtat entre serveis, de manera que resultaven difícils d'integrar, de mantenir i de desenvolupar i de proveir de forma distribuïda.

Al llarg de la dècada de 2000 s'ha anat creant una segona generació de serveis basats en la localització caracteritzada per tres aspectes fonamentals que han permès desenvolupar serveis basats en la localització d'acord amb una arquitectura distribuïda i progressivament oberta. En primer lloc, la organització de les funcions de geolocalització en forma de programari intermediari que permet unificar aquest tipus de funcions i independitzar-ne les aplicacions. En segon lloc, el desenvolupament de les aplicacions de serveis basats en la localització utilitzant protocols estàndard, tant de comunicació amb els serveis de geolocalització (en particular, l'estàndard MLP, Mobile Location Protocol), com de desenvolupament de les funcions més comunes de recuperació i tractament de la informació de localització i de les de recuperació i presentació d'informació associada als llocs (notablement l'estàndard OpenLS, Open Location Service, d'Open Geospatial Consortium). Finalment la independència de les aplicacions de serveis basats en la localització respecte del programari intermediari de geolocalització, ha permès desenvolupar moltes de les aplicacions de serveis basats en la localització en forma d'aplicacions web, sovint disponibles també en versió accessible des del navegador web d'un ordinador o del mateix dispositiu mòbil.

Així mateix, a partir de 2006, amb l'ús creixent de telèfons intel·ligents, dotats de receptor de GPS, la tecnologia de geolocalització predominant en els darrers anys ha passat a ser GPS o GPS assistit, la qual cosa ha incentivat el desenvolupament d'aplicacions de serveis basats en la localització més sofisticades i que requereixen una precisió de posicionament més alta, fet que de retop ha augmentat la demanda d'aquest tipus d'aplicacions i en conseqüència el desenvolupament de més aplicacions en camps més diversos.

Components dels serveis basats en la localització

L'arquitectura d'un servei basat en la localització comprèn els següents components:

• dispositiu mòbil, típicament un telèfon mòbil, però també altres dispositius connectats sense fils, com és ara tauletes o PDA, o fins i tot un ordinador fix connectat a Internet. És el dispositiu del qual s'obté la posició per geolocalització i per mitjà del qual l'usuari final interactua amb l'aplicació de serveis basats en la localització.
• enllaç de comunicacions. Connexió de dades, generalment a través de la xarxa de telefonia mòbil, però també connexions sense fils com és ara Wi-Fi.
• servei de posicionament. Programari intermediari que obté i gestiona la informació de localització del dispositiu mòbil. La localització es pot obtenir en el servidor a partir d'informació de l'enllaç de comunicacions o bé a partir de components incorporats en el dispositiu mòbil, com és ara un receptor de GPS. Eventualment, a falta d'un recurs de posicionament automàtic, la posició pot ser introduïda manualment per l'usuari.
• aplicació de servei basat en la localització. Programari que proporciona els continguts i serveis a l'usuari final, comunicant-se amb el servei de posicionament per a obtenir la localització, amb bases de dades per a obtenir els continguts i amb el dispositiu mòbil per a rebre instruccions i retornar resultats. L'aplicació de servei basat en la localització, en tant que aplicació d'una arquitectura orientada a serveis, com és ara una aplicació web, pot tenir parts en el costat del client i parts en el costat del servidor. L'aplicació del servei basat en la localització pot proporcionar, segons els casos, informació de la posició, informació d'adreça, continguts associats a la posició (del dispositiu) de l'usuari final, rutes òptimes per a desplaçar-se a o vers la posició, instruccions de navegació, o altres. El proveïdor del servei basat en la localització pot ser diferent que el proveïdor del servei de posicionament.
• continguts associats a la localització. Els continguts diversos (llocs d'interès, serveis propers, persones, missatges, recomanacions, etc.) associats al lloc poden residir en bases de dades pròpies del proveïdor del servei basat en la localització o en bases de dades de tercers, amb les quals es comunica l'aplicació del servei basat en la localització. Per exemple, informació de tràfic, serveis de mapes, etc.

Mètodes de posicionament

Els mètodes de geolocalització emprats pels serveis basats en la localització depenen de les tecnologies de base utilitzades, que són essencialment de tres tipus: tècniques basades en la xarxa de comunicacions; tècniques basades en sistemes de posicionament propis del dispositiu, aliens a la xarxa de comunicacions; i tècniques híbrides que combinen tècniques dels tipus anteriors.

Les principals tècniques de posicionament (Poovendran et al., 2006) de cada un d'aquests tipus són les següents:

• tècniques de posicionament basades en la xarxa de comunicacions
  • tècniques de posicionament basades en l'abast del senyal
    • temps d'arribada (time of arrival, ToA)
    • diferència entre el temps d'arribada (time diference of arrival, TDoA)
    • indicació de força del senyal rebut (received signal strength indication, RSSI)
    • angle d'arribada (angle of arrival, AOA)
  • tècniques de posicionament basades en la proximitat
    • identificació de cel·la (cell identification, Cell-ID)
    • identificació millorada de cel·la (enhanced cell identification, ECID
  • tècniques de posicionament basades en condicions ambientals (Hightower and Borriello, 2001)
• tècniques de posicionament basades en sistemes de posicionament propis del dispositiu
  • sistema de posicionament global (GPS
    • GPS
• tècniques de posicionament híbrides
  • sistema de posicionament global (GPS) + altres tècniques
    • GPS assistit (assisted GPS, A-GPS)
    • diferència de temps observat millorada (Enhanced Observed Time Difference, E-OTD)

Cadascuna d'aquestes tècniques utilitza mètodes geomètrics de posicionament diferents, com són la trilateració, la multilateració, la triangulació o simplement la proximitat o la identificació de zona (Martin et al., 2010). Algunes tècniques més sofisticades, com les basades en condicions ambientals, utilitzen altres tipus de mètodes com l'anàlisi d'imatges o el seguiment de moviments, que són més apropiades per a aplicacions pensades per a espais interiors.

Estàndards de serveis basats en la localització

Els principals estàndards emprats en els serveis basats en la localització són MLP (Mobile Location Protocol) d'Open Mobile Alliance (OMA), per a les comunicacions entre l'aplicació del servei basat en la localització i el servei de geolocalització, i OpenLS (Open Location Service) d'Open Geospatial Consortium (OGC), per a la recuperació i tractament de la informació de localització i dels continguts associats a les localitzacions. A més d'aquestes organitzacions, IETF,W3C, OASIS, ISO i Parlay també proporcionen especificacions estàndard útils per als serveis basats en la localització (Dhar and Varshney, 2011).

Mobile Location Protocol, MLP

El protocol estàndard MLP fa possible que les aplicacions de serveis basats en la localització puguin interoperar amb les xarxes de comunicació sense fil amb independència de la interfície utilitzada per la xarxa (per exemple, GSM o CDMA) i dels mètodes de posicionament emprats. MLP defineix la interfície comuna que permet intercanviar la informació de localització entre l'aplicació de serveis basats en la localització i els servidors de posicionament de les xarxes de comunicacions, basats en serveis de localització definits per 3GPP. MLP també proporciona privacitat a l'usuari mitjançant opcions per a restringir l'accés a la informació de localització només a les aplicacions o usuaris autoritzats. L'últim esborrany de MLP (versió 3.3) data de març de 2009.

Open Location Service, OpenLS

El protocol estàndard OpenLS cobreix els diversos aspectes d'interoperabilitat de la informació geoespacial de les aplicacions de serveis basats en la localització. Els serveis bàsics (o operacions) per als quals OpenLS proporciona especificacions estàndard són, entre d'altres, la transformació de coordenades, la determinació de rutes òptimes, la geocodificació d'adreces i la geocodificació inversa, la presentació de mapes i punts d'interès, i la funció de passarel·la  per a obtenir la informació de localització del dispositiu a partir de la xarxa. Els serveis bàsics d'OpenLS es basen en un conjunt de tipus de dades abstractes (OpenLS Abstract Data Types, OpenLS ADT) que constitueixen els esquemes d'aplicació per a la informació de localització codificada segons la versió d'XML per a serveis de localització (XML for Location Services, XLS) d'OGC. Entre els tipus de dades abstractes d'OpenLS n'hi ha, per exemple, per a la codificació estàndard de resum, geometria o instruccions de rutes, per a les localitzacions, àrees i punts d'interès o per a les adreces. La versió 1.2 d'OpenLS, actualment vigent, és de setembre de 2008.

Open Systems Architecture, OSA

OSA és un estàndard d'arquitectura per a xarxes de comunicacions mòbils desenvolupat pel consorci Parlay, sobre el qual s'han desenvolupat APIs obertes que proporcionen la funcionalitat necessària per a l'autenticació, l'autorització i l'accés als serveis de xarxa. Aquesta API permet implementar aplicacions, com els serveis basats en la localització, que es comuniquin amb les xarxes de telecomunicacions fixes i mòbils.

Geopriv

Geopriv és un protocol estàndard definit per IETF (Internet Engineering Task Force) per a la transmissió de la informació de localització a través d'Internet, per a serveis basats en la localització sobre Internet en forma d'aplicacions web, per a ordinadors fixos o dispositius mòbils connectats a Internet (Barnes et al., 2011).

Guia de bones pràctiques de W3C

El consorci W3C proporciona directrius de bones pràctiques per a les aplicacions web mòbils, incloent navegació, composició i continguts de les pàgines. En particular, en relació a les aplicacions de serveis basats en la localització s'han apuntat, entre d'altres les següents recomanacions de bones pràctiques;

• evitar la confusió de l'usuari
• proporcionar instruccions clares per a entrar (opt-in) i sortir (opt-out) de les aplicacions
• explicar quins són els serveis que es poden obtenir pel fet d'entrar (opt-in) a les aplicacions
• proporcionar opinions i validar campanyes amb usuaris no esbiaixats
• proporcionar continguts i serveis de valor o interès

Tipus de serveis basats en la localització

Els serveis basats en la localització es poden diferenciar i classificar en relació a un conjunt de característiques diverses (Dhar and Varshney, 2011), encara que no hi ha una classificació unificada que tingui en compte totes les característiques simultàniament.

Serveis de tramesa automàtica o de tramesa induïda

Els serveis basats en la localització de tramesa automàtica (push LBS) són aplicacions en què la informació es lliura automàticament a l'usuari final quan es produeix un determinat esdeveniment, com és ara trobar-se en una localització determinada, sense necessitat de petició expressa per part de l'usuari. Aquest tipus d'aplicacions proporcionen informació de forma periòdica o gairebé contínua a l'usuari sense demanar-ho.

Els serveis basats en la localització de tramesa induïda (pull LBS) són aplicacions en què l'usuari inicia la tramesa d'informació mitjançant una petició explícita, com és ara una cerca.

Serveis orientats a l'usuari o orientats al dispositiu

Els serveis basats en la localització orientats a l'usuari són aplicacions en què l'usuari controla quan i com es recopila la informació de localització i per a quins usos. En canvi, en els serveis orientats al dispositiu, per a aplicacions automàtiques de seguiment de vehicles per exemple, la recopilació d'informació de localització està sempre activada i no és controlada per l'usuari.

Interacció amb o sense informació d'estat

Com en el cas de les aplicacions web, les aplicacions de serveis basats en la localització poden ser aplicacions amb interacció amb informació d'estat o sense. Les aplicacions de serveis basats en la localització amb interacció sense informació d'estat són aplicacions limitades en què cada petició de l'usuari és independent d'altres peticions. Les aplicacions de serveis basats en la localització amb interacció amb informació d'estat conserven la informació d'estat a través de les diferents peticions. Això permet anticipar peticions d'informació futures, realitzar peticions complexes i fer un seguiment del comportament de l'usuari.

Serveis estàtics o dinàmics

Segons la freqüència d'actualització de la informació dels continguts les aplicacions de serveis basats en la localització es poden classificar com a serveis estàtics o serveis dinàmics. Són serveis estàtics, per exemple, els que proporcionen informació sobre directoris de serveis, llocs d'interès, mapes de situació, etc. Són serveis dinàmics, en canvi, els serveis basats en la localització d'informació sobre el tràfic, l'estat de les carreteres o el temps.

Serveis amb perfil d'usuari directe o indirecte

En aquelles aplicacions en què la informació del perfil de l'usuari és rellevant, com per exemple les aplicacions de serveis basats en la localització de xarxes geosocials, el perfil d'usuari es pot construir directament de forma explícita per part de l'usuari o bé indirectament mitjançant el seguiment del comportament de l'usuari o l'obtenció a partir de fonts d'informació de tercers.

Les aplicacions de serveis basats en la localització també es poden diferenciar en aquest sentit, segons si el perfil d'usuari es troba ja disponible per a l'aplicació en un servidor o bé cal sol·licitar-lo sobre la marxa en cada petició en què és pertinent.

Mobilitat

Les aplicacions de serveis basats en la localització poden contemplar la mobilitat de l'usuari i combinar diferents escenaris de desplaçament i d'infraestructura de xarxa de comunicacions, o bé limitar la interacció a un escenari fix.

Font de la informació de localització

Les aplicacions de serveis basats en la localització es poden diferenciar d'acord amb la font d'informació de la localització, segons que la localització la proporcioni l'usuari, s'obtingui de la infraestructura de la xarxa de comunicacions, es generi amb un dispositiu de posicionament independent de la xarxa de comunicacions com és ara un receptor de GPS, o la proporcionin tercers.

Precisió de la informació de localització

Segons la precisió de la informació de localització les aplicacions de serveis basats en la localització es poden diferenciar en aplicacions de localització precisa (10 - 100 m) o aproximada (> 500 m).

Aplicacions

Les operacions bàsiques que permeten realitzar les aplicacions de serveis basats en la localització amb la informació de localització són les següents:

• localitzar: determinar la posició de l'usuari
• cercar: determinar la posició de persones, organitzacions, serveis, esdeveniments o llocs d'interès per a l'usuari
• navegar: determinar la ruta òptima des de o vers la localització de l'usuari a una altra localització
• consultar: explorar les característiques d'un lloc, una organització o un esdeveniment en una determinada localització
• trobar: cercar o explorar serveis, esdeveniments o persones en la localització de l'usuari
• visualitzar en el mapa: veure les localitzacions resultats de les cerques i la pròpia localització sobre un mapa, interactuar (consultar o seleccionar informació) sobre el mapa, i navegar (desplaçar-se, ampliar o reduir, etc.) sobre el mapa.

A partir d'aquesta funcionalitat bàsica, els programes de serveis basats en la localització s'utilitzen per als següents tipus d'aplicacions (Raper et al., 2007):

• Informació de serveis: proporcionen serveis de pàgines grogues o directoris de serveis per a informar automàticament del servei més proper a l'usuari del tipus seleccionat. Requereixen una precisió de desenes de metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Guies turístiques: proporcionen informació de llocs d'interès a l'usuari en funció de la localització on es troba. Requereixen una precisió de desenes de metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Guies d'activitats locals: proporcionen informació d'esdeveniments a l'usuari en funció de la localització on es troba. Eventualment, poden incloure valoracions i recomanacions en funció del perfil d'usuari si l'aplicació ho contempla, com per exemple les aplicacions de xarxes geosocials. Requereixen una precisió de desenes de metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Seguiment de persones: requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat. S'utilitzen per a dos tipus d'aplicacions principals:
  • seguiment de menors, gent gran, persones amb necessitats d'atenció especial, etc.
  • localització d'amics en una àrea determinada, en les aplicacions de xarxes geosocials.
• Seguiment de vehicles: especialment en el cas d'aplicacions de gestió de flotes. Requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat
• Seguiment i gestió de béns: permeten mantenir actualitzats inventaris localitzats de béns. Requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Navegació assistida en temps real: són les aplicacions populars d'ajuda a la navegació amb automòbils, disponibles per mitjà de dispositius dedicats (navegador GPS) o d'aplicacions per a telèfons mòbils o PDA. La majoria d'aplicacions solen incloure instruccions de veu a més de visualització de rutes sobre el mapa i instruccions escrites. Requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Serveis d'emergència: localització de trucades d'emergència per a serveis mèdics, de policia o bombers. Requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.
• Publicitat i comerç electrònic: anuncis i avisos d'ofertes o descomptes en comerços propers a la localització de l'usuari, i accions de registrar la presència de l'usuari en establiments o esdeveniments, amb finalitat comercial o de xarxa geosocial. Requereixen una precisió de pocs metres, ràpid temps de resposta i alta fiabilitat.

Privacitat

La privacitat és una de les principals preocupacions i un dels factors que més limiten l'àmplia adopció i ús de les aplicacions de serveis basats en la localització, atès que la informació històrica de localització és especialment sensible i el fet que sigui utilitzada en aplicacions i conservada pels proveïdors d'aplicacions suscita moltes reticències entre els usuaris potencials i suposa un risc per a la llibertat i drets dels ciutadans (Dobson and Fisher, 2003).

La legislació dels diferents estats proporciona un cert grau de protecció a la privacitat dels usuaris (Petrova and Wang 2011). Als Estats Units la Can Spam Act de 2005 prohibeix l'enviament de qualsevol missatge sense consentiment exprés de l'usuari. A la Unió Europea diverses directives (Personal data: Directive 95/46/EC; Personal data in electronic communications: Directive 2002/58/EC; i Data Retention: Directive 2006/24/EC) defineixen el marc legal aplicable als serveis basats en la localització. Tanmateix, l'aplicabilitat de les normes a les diverses formes de serveis basats en la localització i al processament de la informació de localització no està prou definida (Cuijpers et al., 2007).

A banda del marc legal, la protecció de la privacitat és també objecte d'actiu desenvolupament des del vessant tècnic amb diferents tècniques com les anomenades tecnologies de millora de la privacitat (privacy-enhancing technologies, PET). La més senzilla d'aquestes tècniques de protecció de la privacitat és simplement l'opció de fer accessible o no la localització a les aplicacions de serveis, mentre que les més sofisticades tracten d'anonimitzar les localitzacions, d'encriptar-ne el contingut, d'emmascarar la informació de localització o d'usar-la en les aplicacions sense conservar-la en cap servidor. En qualsevol cas, la privacitat és un dels camps més actius de recerca en l'àmbit dels serveis basats en la localització.

Evolució futura

A desgrat des les altes expectatives generades sobre el volum de negoci que podien suposar els serveis basats en la localització a finals de la dècada de 2010, el grau d'implantació i d'ús d'aquest tipus d'aplicacions és encara reduït.

Entre les limitacions importants per a l'adopció dels serveis basats en la localització per part dels consumidors hi ha la percepció d'insuficient protecció de la privacitat, el cost dels serveis, l'insuficient ample de banda i la manca de rellevància de les aplicacions existents per a la majoria d'usuaris, tret de serveis com l'ajuda a la navegació per exemple.

No obstant, un conjunt de factors tendeixen a afavorir l'ús dels serveis basats en la localització en un futur proper. Entre aquests factors destaquen, la reducció de preus, la disponibilitat arreu de serveis web sense fil, la disponibilitat d'un major nombre d'aplicacions amb un grau de privacitat satisfactori i la introducció dels serveis basats en la localització en l'àmbit de les xarxes socials. Els sectors que s'apunten com a més apropiats per a liderar un creixement substancial del mercat de les aplicacions de serveis basats en la localització (Petrova and Wang, 2011; Dhar and Varsney, 2011) hi ha la publicitat i el comerç electrònic i els jocs basats en la localització.

En el terreny de les noves aplicacions cal esmentar el desenvolupament d'aplicacions basades en la veu, tant per a activar cerques com per a rebre resultats i instruccions, i una major combinació de serveis basats en la localització i tècniques de realitat augmentada.

L'agenda de recerca per al desenvolupament futur dels serveis basats en la localització (Dhar and Varshney, 2011) inclou com aspectes destacats:

• la transferència d'informació entre sistemes de posicionament.
• els canvis dinàmics de localització.
• la millora substancial de l'administració de l'energia i de la capacitat de processament dels dispositius mòbils.
• la disponibilitat de connectivitat sense fil de forma contínua.
• la millora de la velocitat de descàrrega d'informació.
• la superació o millora de les limitacions de dimensions de pantalla dels dispositius mòbils.
• el desenvolupament d'estàndards de pantalla per als dispositius mòbils.

Temes relacionats

• Geocodificació
• Geolocalització
• Xarxa geosocial

Referències

Ahson, S.A. and Ilyas, M. (2010) (eds.) Location-Based Services Handbook. Applications, Technology and Security. Boca Raton, Florida: CRC Press.

Barnes, R.; Winterbottom, J. and Dawson, M. (2011) "Internet Geolocation and Location-Based Services", IEEE Communications Magazine, 49, 4, 102-108.

Cuijpers, C.; Roosendaal, A. and Koops, B.J. (2007). "The legal framework for location-based services in Europe". FIDIS Deliverables, 11, 5.

Dhar, S. and Varshney, U. (2011) " Challenges and Business Models for Mobile Location-based Services and Advertising", Communications of the ACM, 54, 5, 121-129.

Dobson, J.E. and Fisher, P.F. (2003) "Geoslavery", IEEE Technology and Society Magazine 22, 47–52.

Hightower. J. and Borriello, G. (2001) "Localization Systems for ubiquitous computing". Computer, 34, 8, 57-66.

Martin, L.; Liu, L.; Covington, M. Pesti, P. and Weber, M. (2010) "Positioning technologies in location-based services" in Ahson, S.A. and Ilyas, M. (eds.) Location-Based Services Handbook. Applications, Technology and Security. Boca Raton, Florida: CRC Press.

Mohammadi, M.; Molaei, E. and Naserasadi, A. (2011) "A Survey on Location based Services and Positioning Techniques", International Journal of Computer Applications, 24, 5, 1-5.

Petrova, K. and Wang, B. (2011) "Location-based services deployment and demand: a roadmap model", Electronic Commerce Research, 11, 5–29.

Poovendran, R.; Wang, C. and Roy, S. (2006) Secure Localization and Time Synchronization for Wireless Sensor and Ad Hoc Networks. New York: Springer

Raper, J.; Gartner, G.; Karimi, H. and Rizos, C. (2007) "A critical evaluation of location based services and their potential", International Journal of Location Based Services, 1, 1, 5-45.

Lectures recomanades

Dhar, S. and Varshney, U. (2011) " Challenges and Business Models for Mobile Location-based Services and Advertising", Communications of the ACM, 54, 5, 121-129.

Raper, J.; Gartner, G.; Karimi, H. and Rizos, C. (2007) "A critical evaluation of location based services and their potential", International Journal of Location Based Services, 1, 1, 5-45.