• Imprimeix

Evolució de costes

L’ICGC amb dades LiDAR fa el seguiment de la costa i dels possibles contaminants amb sensors hiperespectrals aerotransportats i d'imatges satèl·lit

Imatge aèria d'una zona costanera amb infraestructures viàries.

Les zones costaneres són ecosistemes fràgils, però alhora concentren la major part de la població i de les activitats econòmiques i turístiques, de tal forma que l’erosió produïda per les tempestes, agreujada per l’existència de ports i espigons que interrompen el transport natural de sediments, i la urbanització de conques hidrogràfiques entre altres accions que minven l’aportació de material dels rius, poden causar danys importants.

Efectes menys immediats però també greus són els causats per l’increment del nivell del mar, minvant la superfície de costa, ampliant les zones amb risc d’inundació, introduint aigua salada, eliminant aiguamolls...

Tot això implica un control d’aquestes àrees que permeti dimensionar les accions a emprendre, observant més o menys paràmetres en funció dels objectius: volum de material a manegar en la regeneració de platges, classificació d’hàbitats, etc.

Aquest control es veu recolzat per algunes polítiques comunitàries i internacionals sobre la gestió de costes i els seus recursos, que sol·liciten la disponibilitat de dades per prendre decisions.

 

Alternatives

Un mètode per observar l’evolució de la costa seria mitjançant fotografia aèria, i tot i que permetria fer tasques de delimitació, difícilment es podrien obtenir dades 3D en zones de sorra per manca de visió estereoscòpica (no hi ha textura).

El LiDAR topogràfic (aerotransportat) es pot considerar òptim per calcular diferències en la costa, tot i que no penetra l’aigua.

Els LiDAR batimètrics actuals permeten obtenir dades simultàniament per sobre i per sota de l’aigua, però és necessari que aquesta sigui clara (on trenquen les ones no ho és) i la fondària inferior a 50 m, i a més el seu procés és complex, pot afectar a l’ull humà, i el preu és més elevat.

Amb l’anterior es pot concloure que, si només es vol estudiar la zona emergida, és preferible l’ús del LiDAR topogràfic.

Compatible amb els mètodes anteriors es podria citar l’ús de sensors hiperespectrals i tèrmics per conèixer l’evolució d’elements contaminants, però es limitarien bàsicament a aquest aspecte.

 

Descripció de la solució

La tècnica de l’ICGC per analitzar canvis estructurals al territori es basa en la realització de vols LiDAR en diferents dates. Com la costa normalment pot cobrir-se amb una sola passada, resulta una tècnica econòmica i amplia la freqüència de pas per disposar de més dades, per exemple amb marea alta i marea baixa.

Cal remarcar que l’ICGC aplica un ajust de passades desenvolupat específicament per corregir els errors en altura que poden tenir els punts LiDAR i assolir així una elevada precisió.

A partir d’aquests punts LiDAR es generen els MDTs que permetran crear el model de diferències corresponent (i d’aquí el càlcul de volums, etc.), tenint en compte que la línia de costa es dibuixa manualment perquè encara no es disposa d’un bon algoritme per fer-ho de forma automàtica, succeint el mateix amb la classificació dels punts que pertanyen a l’aigua.

La mateixa tècnica serveix de forma directa per a la detecció de noves construccions, susceptibles de ser il·legals per la protecció especial de les zones costaneres.

A més, tota aquesta informació, relacionada amb dades d’altres tipus (hidrografia, estructures, etc.), pot ser utilitzada en anàlisis posteriors per conèixer l’impacte de certes construccions en els processos naturals.

Representació d’una zona costanera a partir de dades de LiDAR en dues dates diferents

Articles

 

Projectes realitzats

  • Evolució anual de la costa catalana. Generalitat de Catalunya.
  • Evolució de la platja de Pravia, Astúries. INDUROT.
  • Estudi de la costa de Guipúscoa. Diputació Foral de Guipúscoa.
  • Regione Emilia Romagna (Itàlia).

 

Aplicacions relacionades