• Imprimeix

HotLime GeoERA

Desenvolupar i assajar metodologies d'avaluació, modelització i estimació del potencial geotèrmic en aqüífers carbonàtics profunds

Projecte GeoERA HotLime

Projecte GeoERA HotLime (Mapping and Assessment of Geothermal Plays in Deep Carbonate Rocks – Cross-domain Implications and Impacts (HotLime)

El 2018 el consorci GeoERA H2020 Era-Net (Establishing the European Geological Surveys Research Area to deliver a Geological Service for Europe) va aprovar dos projectes transnacionals (projectes MUSE i HotLime) per al desenvolupament de la geotèrmia dins l'eix GeoENERGYpresentats per diversos serveis geològics europeus, entre els quals l’ICGC. El projecte MUSE s'orienta a la geotèrmia superficial i el projecte HotLime es focalitza en la geotèrmia profunda.

El projecte HotLime (2018-2021) té per objectiu desenvolupar i assajar metodologies noves o millorades d'avaluació, modelització i estimació del potencial geotèrmic en aqüífers carbonàtics profunds i aplicar les especificacions internacionals UNFC-2009 per a la classificació dels recursos geotèrmics i traçar estratègies pel seu desenvolupament futur. Aquest projecte s’engloba dins la línia de treball de GeoRecursos - Geotèrmia Profunda de l’ICGC, que té per objectiu avançar cap a una avaluació o quantificació dels recursos d’energia geotèrmica en aquells àmbits identificats en el Mapa de potencial geotèrmic profund de l’Atles de Geotèrmia de Catalunya (Puig et al., 2012).

El projecte ajudarà a millorar el coneixement sobre les condicions geològiques i hidrogeològiques que determinen la distribució i recuperació dels recursos geotèrmics en aquest tipus de formacions carbonatades.

El consorci HotLime per al desenvolupament del projecte està format per setze organitzacions i serveis geològics europeus i coordinat pel servei geològic de l'estat federal de Baviera (Bayerisches Landesamt für Umwelt – LfU).


Serveis geològics que formen part del consorci HotLime

Serveis geològics que formen part del consorci HotLime


El projecte s’estructura en 7 paquets de treball (WP). El paquet 1 queda restringit a la gestió i coordinació del projecte. Els paquets 2, 3 i 4 es centren en el desenvolupament de les tasques tècniques del projecte. El WP-2 té per objectiu el mapeig i modelització 3D de reservoris geotèrmics. El WP-3 s’orienta a testejar tècniques de simulació per avaluar el potencial de diversos targets i classificar els seus recursos i reserves geotèrmiques. El WP-4 té per objectiu definir les estratègies d’explotació i desenvolupament dels reservoris geotèrmics.

Els paquets 5, 6 i 7 es centren en tasques de cooperació i promoció creuada amb d’altres projectes i agents europeus per enriquir el know-how, la transferència de coneixement, i la difusió de productes i resultats.


Estructura d’implementació del projecte HotLime (GeoERA 2018)

Estructura d’implementació del projecte HotLime (GeoERA 2018)


Task 2.9 – Catalan Case Study: Lower Eocene Carbonates of the Tertiary Empordà Basin

L'ICGC participa a HotLime aportant un dels 10 casos d’aqüífers carbonàtics profunds que seran tractats i avaluats durant el projecte. 


El projecte s'aplica a deu àmbits pilot situats arreu d'Europa, entre els quals un a Catalunya


La zona d’estudi a Catalunya es situa a la conca de l’Empordà la qual ja va ser objecte de diverses prospeccions per hidrocarburs els anys 60-70’s. L’objecte de l’estudi en aquest cas és avaluar el potencial geotèrmic profund de l’aqüífer carbonatat de la base de l’Eocè a la part sud de la conca. Aquest aqüífer també va ser objecte d’anàlisi pel seu aprofitament geotèrmic els anys 80, i 90’s si bé a escala molt local.

Tall geològic a l’àmbit de l’Empordà (font: Atles Geològic de Catalunya, 2010). GLF – Girona Limestone Formation (Reguant, 1967; Pallí, 1972)


La metodologia que s’utilitza en el projecte es basa en un flux de treball integrat que parteix de la revisió de les dades prèvies disponibles, el mostreig de camp i la realització d’assaigs de laboratori (petrofísiques), la realització de noves campanyes geofísiques, i l’ús de diversos mètodes de modelització geològica, geofísica i de transport de calor 3D (Move®; Gocad Paradigm®; 3DGeomodeller®) combinat amb tècniques probabilístiques. En el projecte Hotlime, el càlcul del potencial geotèrmic a nivell d’un possible doblet de pous geotèrmics es basarà en l’eina DoubletCalc 2D (Veldkamp et al., 2015; Mijnlieff et al., 2014). A escala regional de reservori, l’ICGC avaluarà el recurs també en base al mètode volumètric (Muffler, P., and Cataldi, R.; USGS, 1977) també anomenat Heat In Place (HIP) combinat amb simulacions de Monte Carlo a través d’una aplicació  desenvolupada en entorn de programació de Matlab® que importa directament els models 3D termals generats. Aquest permetrà generar mapes de probabilitat del recurs disponible.


Treballs de modelització 3D en l’àmbit de l’Empordà (gener 2019) que serviran de base per la creació del model tèrmic per l’avaluació del recurs

Treballs de modelització 3D en l’àmbit de l’Empordà (gener 2019) que serviran de base per la creació del model tèrmic per l’avaluació del recurs


a) Reunió del consorci HotLime. WP2 Workshop. Bayerische Landesamt für Umwelt (LfU), Augsburg, Germany. 17-19 de setembre del 2018. b ) Visita de camp a les obres de perforació del projecte Dorfen geothermal project a Icking, Bavaria/ Alemania. c) Visita al centre de recerca geotèrmica Geretsried – Dra. Inga S. Moeck del Leibniz Institute for Applied Geophysics, Hannover (LIAG)

a) Reunió del consorci HotLime. WP2 Workshop. Bayerische Landesamt für Umwelt (LfU), Augsburg, Germany. 17-19 de setembre del 2018. b ) Visita de camp a les obres de perforació del projecte Dorfen geothermal project a Icking, Bavaria/ Alemania. c) Visita al centre de recerca geotèrmica Geretsried – visita guiada per la Dra. Inga S. Moeck del Leibniz Institute for Applied Geophysics, Hannover (LIAG)


Referències

IGC i ICC (2010). Atles geològic de Catalunya 1:50.000. Institut Geològic de Catalunya i Institut Cartogràfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 464 p.

Mijnlieff, H.F.; Obdam, A.N.M.; van Wees J.D.A.M.; Pluymaekers, M.P.D.; Veldkamp, J.G. (2014). DoubletCalc 1.4 manual. English version for DoubletCalc 1.4.3. Netherlands Organisation for Applied Scientific Research (TNO), 53 p.

Muffler, P.; Cataldi, R. (1977). Methods for Regional Assessment of Geothermal Resources. U. S. Geological Survey Open-File Report, 77- 870, 78 p.

Pallí, L. (1972). Estratigrafía del Paleógeno del Empordà y zones limítrofes. Publicaciones de Geología de la Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra, 338 pp.

Puig, C.; Serra, L.; Marzan, I.; Fernández, M.; Berástegui, X. (2013). El Atlas de geotermia de Catalunya: Un instrumento en Evolución. Congreso Aspectos Tecnológicos e Hidrogeológicos de la Geotermia. Asociación Internacional de Hidrogeólogos-Grupo Español. pp. 227-237.

Reguant, S. (1967). El Eoceno Marino de Vic (Barcelona). Memorias del Instituto Geológico y Minero de España, 68, 350 pp.

UNECE & IGA (2016). Specifications for the application of the United Nations Framework Classification for Fossil Energy and Mineral Reserves and Resources 2009 (UNFC 2009) to Geothermal Energy Resources. United Nations Framework Classification for Fossil Energy and Mineral Reserves and Resources and International Geothermal Association. 28 p., Geneva.

Veldkamp, J.G.; Pluymaekers, M.P.D.; van Wees, J.D.A.M. (2015). DoubletCalc 2D 1.0 User Manual. TNO, R10216, 38 pp.