Malh Blanc de Tredòs 2012 (25/03/2012)

Localització

Vessant NE del Malh Blanc de Tredòs.
Val d'Aran (Pirineu Occidental de Catalunya)

Situació nivometeorològica

Meteorologia

• L'accident es produí el diumenge 25, de març de 2012. Una setmana abans, entre els dies 18 i 20 de març, es donaren precipitacions poc abundants, fins a 10 cm, amb poc vent. A partir del dia 20 i fins el dia 22; es van enregistrar nevades quantioses a l'Aran, entre 55 i 70 cm a 2200 metres. La cota de neu inicialment va estar a 1000 m pujant fins a 1800 m i va tornar a baixar al final a 1000 m el dia 22. Les nevades van anar acompanyades de vent moderat amb cops forts, o fins i tot molt forts, de component sud i est. A partir del dia 23 i fins el 25, dia de l'accident, el temps s'estabilitzà i esdevingué assolellat; les temperatures augmentaren.

Figura 2: Re-anàlisi de l'alçada geopotencial a 500 hPa i de la pressió en superfície (a) i de la temperatura a 850 hPa (b) pel dia 21 de març de 2012 (Font: www.wetterzentrale.de).

Estat del mantell nival i activitat d'allaus

• El mantell previ a les nevades del 18 i 19 de març era estable i no s'havien enregistrat desencadenaments d'allaus tot i l'activitat d'esquiadors.
• Amb la neu recent dels dies 18 i 19 de març es forma una capa que parcialment està formada per neu granulada Degut a les nits serenes i les temperatures baixes dels dies 19 i 20, als vessants obacs, aquesta neu fresca forma ràpidament un nivell de facetes superficials. Vegeu el perfil estratigràfic a la figura 3. Aquests tipus de grans han estat observats en prop de la meitat dels accidents per allau de placa al Pirineu de Catalunya.
• La nevada del 21 de març, d'uns 50 cm a l'Aran, és acompanyada per vents forts del sud i sud-est, responsables de la formació de plaques de vent en els vessants orientats al nord i a l'oest. A les obagues (NE, N i NW) les plaques descansen sobre el nivell feble descrit abans, el que les fa marcadament inestables (vegeu figures 3 i 4).
• Els dies 21, 22 i 23 es produeix una intensa activitat d'allaus naturals de plaques petites (mida 2) en vessants obacs, i puntualment de mida mitjana (mida 3). Al mateix vessant de l'accident, el dia 22, és observada una purga natural de placa (mida 1) i a uns 500 metres al sud (Tuc de Sendrosa) se n'observen quatre més de mida 1-2. El dia 24, previ a l'accident, es produeixen nombrosos incidents per desencadenaments accidentals d'allaus de placa, tots ells en vessants obacs d'inclinació forta (>35º).

Figura 3: Perfil estratigràfic fet pels tècnics del Conselh Generau d'Aran al flanc de l'allau, 24 hores després de l'accident. La fletxa vermella indica la capa feble responsable de la ruptura.

Figura 4: Perfil estratigràfic on s'indiquen les diferents capes del mantell nival (Foto: I. Moner)

Figura 5: Vista parcial de la part alta de la cicatriu i indret on es va fer el perfil estratigràfic (Foto: I. Moner).

Predicció del BPA a 1 dia

Els butlletins de perill d'allaus emesos tant per l'Institut Geològic de Catalunya com pel Conselh Generau d'Aran reflectien aquesta situació amb plaques en obagues fàcils de desencadenar-se al pas d'una persona i especialment en relleus favorables. L'extracte per el indret de l'accident, emès el dissabte 24 de març i vàlid pel dia 25 és el següent:

• Titular: Marcat (3)
• Plaques en obagues que es mantindran inestables en terreny dret. A partir de migdia allaus de fusió sobretot a les solanes i cotes altes.
• Problema: Plaques seques, petites, en W, NW, N i NE, cotes mitges i altes: Plaques de vent que poden trencar-se amb facilitat pel pas d'una persona.
• Recomanació: Cal evitar vessants obacs amb inclinacions de més de 35º on es concentren les plaques de vent i poden desprendre's amb facilitat pel pas d'una persona.

Característiques de l'allau

Aparentment, la sobrecàrrega d'un o tots dos accidentats va desencadenar una primera placa, situada a la part alta de la canal (figura 5). Aquesta placa tenia uns 1000 m2 de superfície i uns 80 cm de gruix mig. La sobrecàrrega que produeix aquesta placa en desencadena una de més grossa més avall, que propaga cap a la dreta del esquiador i una tercera cicatriu a la zona de trajecte uns 100 m més avall. Vegeu la cartografia a la figura 6.

• Orientació: NE.
• Cota salida: 2400 m.
• Cota llegada: 2100 m.
• Llargada: 435 m.
• Longitud de la cicatriu: 110 m.
• Gruix de la cicatriu: 150 cm de màxim, 40 cm de mínim.
• Gruix del depòsit: 100 cm de mitjana.
• Volum de neu mobilitzat estimat: 4500 m3.
• Mida de l'allau: entre petita-mitjana (mida 2.5).
• Pendent zona sortida: 42º.
• Humitatat de la neu: seca.
• Capa feble: capa feble persistent, grans amb facetes superficials.
• Tipus de vessant: canalitzat.
• Tipus d'allau: allau de placa seca.
• Tipus de zona d'arribada: vessant obert amb pèrdua suau del pendent.
• Efectes del vent: arrecerat.
• Desencadenant: sobrecàrrega d'1 o 2 esquiadors.

 

Cronologia dels fets

• Diumenge al migdia, un grup de tres persones es disposen a baixar esquiant pel vessant NE del Malh Blanc de Tredòs. A l'inici del descens (veure fig. 5 i 7), fent una diagonal, un dels esquiadors provoca el trencament d'una placa. L'allau arrossega els dos esquiadors que havien iniciat el descens; el tercer membre del grup queda per sobre la fractura.
• De les dues víctimes arrossegades, una queda en superfície i surt de l'allau per si sola, i l'altra queda semi enterrada amb la meitat superior del cos fora de l'allau. El tercer company baixa a socórrer els altres dos. Donat l'avís, es mobilitza el grup de rescat GRAE amb helicòpter fins al lloc de l'accident (figures 8, 9 i 10). Finalment, s'evacuen les víctimes amb el resultat d'un ferit per traumatisme.
• Tots els membres del grup duien ARVA, pala i sonda.

 

Aquest informe ha estat elaborat conjuntament pels tècnics del Conselh Generau d'Aran i de l'Institut Geològic de Catalunya.