• Imprimeix

Geoíndex - Vulnerabilitat intrínseca a la contaminació dels aqüífers

Probabilitat de què el vessament superficial d’una càrrega contaminant assoleixi el nivell d’aigua subterrani

El Mapa de Vulnerabilitat Intrínseca a la contaminació dels Aqüífers de Catalunya (MVIAC) Escala 1:100.000, representa de manera qualitativa, i en termes relatius, la probabilitat de què l’aplicació o vessament accidental d’una càrrega contaminant en la superfície del terreny assoleixi el nivell d’aigua subterrani seguint una trajectòria vertical. Dit d’altra manera, mostra com varia l’efectivitat de la protecció natural a la contaminació de les aigües subterrànies que proporciona el subsol entre la superfície i el nivell freàtic. És una propietat que es determina tenint en compte les característiques geològiques i hidrogeològiques d’un indret i independentment del tipus i característiques del contaminant.

MVIAC s’emmarca en el Contracte Programa III de l’ICGC (CP 2019-2022) i s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) dins del projecte europeu H2020 titulat HOVER-WP7 Harmonized vulnerability to pollution mapping of the upper aquifer (HaVuPo) promogut per la ERA-NET GeoERA (Establishing the European Geological Surveys Research Area to deliver a Geological Service for Europe). En aquest projecte europeu, liderat pel servei geològic federal alemany (Federal Institute for Geosciences and Natural Resources, o Bundesanstalt für Geowissenschaften und Rohstoffe, BGR), l’ICGC hi participa juntament amb 16 serveis geològics de 13 països diferents.

El visor Geoíndex de vulnerabilitat intrínseca a la contaminació dels aqüífers inclou una capa de vulnerabilitat en aqüífers intergranulars, mixtes i en medis de baixa permeabilitat estimada amb el mètode DRASTIC (Aller et al., 1987) i una capa de vulnerabilitat en medis predominantment càrstics estimada amb el mètode COP (Vías et al., 2006). S’inclouen, a més, una capa d’informació relativa a la zonificació dels mètodes utilitzats i la capa de naturalesa predominant dels aqüífers en funció de la litologia del Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (ICGC, 2016).

 

Llegenda del visor Geoíndex Vulnerabilitat intrínseca a la contaminació dels aqüífers [PDF, 972 kB]

 

Darrera actualització

  • Data: Novembre 2020
WMS Vulnerabilitat intrínseca a la contaminació dels aqüifers

Aquesta geoinformació es pot utilitzar en línia en les teves aplicacions compatibles amb el protocol WMS

Descarrega Mapa vulnerabilitat intrínseca a la contaminació dels aqüífers de Catalunya

Descarrega en un únic fitxer les dades en format SHP i GeoTIFF amb simbolització per a ArcMap i QGis; les especificacions tècniques SHP i GeoTIFF i, la memòria metodològica [ZIP, 18 MB]

Descarrega cartografia hidrogeològica

GT V. Mapa hidrogeològic 1:25.000, Mapa d'àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 i altres mapes hidrogeològics

 

Metodologia

Per calcular la vulnerabilitat intrínseca dels aqüífers s’han utilitzat dos mètodes basats en la ponderació de paràmetres i assignació de pesos (Parameter Weighting and Rating Methods - PCSM). Aquests mètodes són els següents:

  • El mètode DRASTIC, aplicat en sistemes aqüífers intergranulars i de tipus mixtes (Aller et al., 1987). El mètode DRASTIC considera 7 paràmetres del medi: la profunditat del nivell d‘aigua (Depth to water table – D), la recàrrega (net Recharge – R), el tipus de medi aqüífer (Aquifer media – A), el tipus de sòl (Soil media -S), el pendent topogràfic (Topography – T), la naturalesa de la zona no saturada (Impact of vadose zone – I) i la permeabilitat del medi (hydraulic Conductivity – C).
  • El mètode COP en sistemes aqüífers predominantment carbonatats amb diferents graus de desenvolupament de carstificació (Vías et al., 2006). Aquest mètode de ponderació de paràmetres considera tres factors. El factor “O” (Overlying layers) indicatiu de la protecció natural que proporciona la zona no saturada de l’aqüífer, el factor “C” (Concentration of flow) que descriu el grau de concentració del flux d’aigua superficial que produeix la carstificació d’una zona i el factor “P” (Precipitation) que considera la quantitat de precipitació, la freqüència i intensitat de la mateixa al llarg d’un any.

Ús i interpretació de les dades

Els mapes de vulnerabilitat intrínseca dels aqüífers són una eina que faciliten la gestió i protecció de les masses d’aigua subterrània ja que s’hi representa la sensibilitat d’un aqüífer a ser afectat per una càrrega contaminant aplicada o vessada accidentalment a la superfície del terreny.

El mapa de vulnerabilitat combinat amb la identificació de les pressions que pateix una massa d’aigua subterrània permet estimar quin és l’impacte potencial sobre el seu estat químic D’aquesta manera, pot ser usat en la planificació i l’establiment de mesures de control i/o restriccions respecte la implementació de determinats tipus d’activitat o usos del sòl.

En alguns països de la UE, aquest tipus de mapes són normatius i estableixen les pautes i abast dels estudis hidrogeològics que cal fer abans de la posta en funcionament d’una nova activitat.

Cal tenir en compte que en el mapa de Vulnerabilitat Intrínseca dels Aqüífers de Catalunya s’avalua en cada cas l’aqüífer més superficial i no es considera l’efecte de les àrees urbanes pavimentades.

La resolució de píxel és de 50 m. L’escala representativa per la correcta lectura i interpretació de les dades del mapa de vulnerabilitat és 1:100.000. Per qualsevol valoració a una escala de més detall, és indispensable la recollida de dades específiques en l’àmbit objecte d’estudi i un anàlisi en 3D de la geologia del subsol així com de l’estat qualitatiu previ de la massa d’aigua.

 

Com citar el mapa

Arnó, G.; Conesa, A.; Carreras, X.; Camps, V.; Fraile, J.; Herms, I.; Iglesias, M. (2020). Mapa de Vulnerabilitat Intrínseca a la contaminació dels Aqüífers de Catalunya (MVIAC) Escala 1:100.000. Barcelona. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i Agència catalana de l’Aigua (ACA).

 

Referències relacionades

Aller, L.; Bennett, T.; Lehr, J.; Petty, R.; Hackett, G. (1987). DRASTIC: A standardized system for evaluation ground water pollution potential using hydrogeological settings. National Water Well Association, Dublin, Ohio and Environmental Protection Agency, Ada, Ok. EPA/600/2-85/018. https://cfpub.epa.gov/si/si_public_record_Report.cfm?Lab=ORD&dirEntryID=35474.

GeoERA HOVER-WP7 Team (2020). Harmonized vulnerability to pollution mapping of the upper aquifer. EGU General Assembly 2020. EGU2020-14037. Online. https://doi.org/10.5194/egusphere-egu2020-14037.

Bergadà, MM.; Cervello, J.M.; Serrat, D. (1997). Karst in conglomerates in Catalonia (Spain): Morphological forms and sedimentary sequence types recorded on archaeological sites [Le karst en conglomérats en Catalogne (Espagne): Morphologies et séquences sédimentaires en rapport à quelques sites archéologiques]. In: Quaternaire, vol. 8, n° 2-3: 267-277. http://dx.doi.org/10.3406/quate.1997.1579.

Carreras, X.; Fraile, J.; Garrido, T.; Cardona, C. (2015). Groundwater vulnerability mapping assessment using overlay and the DRASTIC method in Catalonia. In: Experiences from ground, coastal and transitional water quality monitoring. The Handbook of Environmental Chemistry book series, vol. 43: 117–134, Springer, Heidelberg, Germany. https://doi.org/10.1007/698_2015_441.

COST Action 620. Vulnerability and Risk Mapping for the Protection of Carbonate (Karst) Aquifers. Final Report. https://orbi.uliege.be/jspui/bitstream/2268/75322/1/FinalReportCOST620.pdf.

Daly, D.; Dassargues, A.; Drew, S.; Goldscheider, N.; Neale, S.; Popescu, I.; Zwahlen, F. (2002). Main concepts of the “European approach” to karst-groundwater-vulnerability assessment and mapping. Hydrogeology Journal, vol. 10: 340-345. https://link.springer.com/article/10.1007/s10040-001-0185-1.

Freixes, A. (2014). Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya. Interès estratègic i sostenibilitat. Tesis doctoral. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona, Barcelona, 650 pp.

Vías, J.M.; Andreo, B.; Perles, M.J.; Carrasco, F.; Vadillo, I.; Jiménez, P. (2006). Proposed method for groundwater vulnerability mapping in carbonate (karstic) aquifers: the COP method. Hydrogeology Journal, vol. 14: 912–925. https://doi.org/10.1007/s10040-006-0023-6.

Vrba, J.; Zaporozec, A. (1994). Guidebook on Mapping Groundwater Vulnerability. IAH International Contributions to Hydrogeology, 16. FRG, Heise Publication, Hannover, 131 pp.