L'estació sísmica més antiga de Catalunya, a l'Ebre, reprèn el seu funcionament

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l'Observatori de l’Ebre han col·laborat per posar de nou en funcionament l'estació sísmica d'aquest darrer organisme, la més antiga de Catalunya. El seu registre es va interrompre fa uns anys per problemes tècnics.

L'Observatori de l'Ebre, institut universitari de la Universitat Ramon Llull, és una fundació sense ànim de lucre dedicada a l'estudi de fenòmens geofísics creada el 1904. El passat mes de juny, l'Observatori de l'Ebre i l'ICGC van signar un conveni per impulsar diverses accions conjuntes, entre elles, la represa del funcionament de la seva estació sísmica.

Molt semblant al que succeeix en els estudis climàtics, mantenir el registre continu en un mateix indret permet comparar les similituds i les diferències de terratrèmols ocorreguts a qualsevol part del món i aprofundir així en el seu coneixement.

Una còpia de les dades enregistrades, tant per aquesta estació com per la xarxa sísmica de l'ICGC, s’enviarà a la base de dades d'ORFEUS, entitat que coordina i promou el registre sísmic a l'àrea euromediterrània.

Aquesta base de dades és de consulta lliure per part de qualsevol investigador. Així, la col·laboració entre l'ICGC i l'Observatori de l'Ebre millora el servei a la comunitat sismològica internacional. Mitjançant el conveni de col·laboració, a més, l'ICGC té accés a les dades de les tres estacions sísmiques de l'Observatori en temps real.

Impuls a la digitalització del fons cartogràfic

D'altra banda, fruit de la seva llarga trajectòria, l'Observatori ha acumulat un gran patrimoni científic en forma de sèries d'observacions geofísiques d'alt valor per la seva qualitat, antiguitat (algunes comencen a final del segle XIX) i continuïtat (molt poques interrupcions). Al mateix temps, al llarg de més d'un segle, la biblioteca ha acumulat també un extens fons cartogràfic.

L'Observatori i l'ICGC estan treballant en la catalogació del fons cartogràfic de la fundació i en la tria d'un centenar de mapes que l'Institut digitalitzarà, responent a criteris d'antiguitat, rellevància i exclusivitat. El fons escanejat serà lliurat a l'Observatori i formarà part de la Cartoteca de l'ICGC, accessible als ciutadans.