• Imprimeix

Xarxa geosocial

Autor: Dr. Joan Nunes. Universitat Autònoma de Barcelona
Promotor: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2013

Una xarxa geosocial és una xarxa social que utilitza informació sobre la localització geogràfica dels usuaris, obtinguda generalment per geolocalització, i dels continguts d'interès, afegida mitjançant geoindexació, per tal d'ampliar la dinàmica social dels usuaris amb informació més rica i majors possibilitats d'interacció, com, per exemple, saber on es troben els amics, cercar continguts amb etiquetes de localització dins o fora del propi grup, trobar serveis propers a la pròpia localització o publicar la localització pròpia per poder ser trobat o trobar-se amb persones d'interessos comuns en un lloc determinat, entre d'altres (Humphreys, 2007; Chow et al., 2010).

Actualment la distinció entre xarxa social i xarxa geosocial pràcticament ha deixat de tenir sentit ja que, si bé les primeres plataformes i aplicacions de xarxes geosocials eren específiques i diferenciades (per exemple, Brightkite, Loopt, Gowalla o Foursquare), amb el temps totes les grans plataformes de xarxes socials generals han afegit el component de localització als seus serveis (per exemple, Facebook Places, Twitter, Google Latitude, entre d'altres). Així, malgrat que el nombre d'usuaris efectius dels serveis de xarxes geosocials és encara molt petit en comparació amb el d'usuaris dels serveis de xarxes socials generals, s'espera que augmenti molt ràpidament donat el gran nombre d'usuaris que accedeixen als llocs web de les xarxes socials per mitjà del telèfon mòbil i donat el gran nombre de telèfons mòbils intel·ligents que s'han adquirit en els darrers dos o tres anys (Li and Chen, 2009).

Entre els factors que poden limitar o afavorir l'ús dels serveis de xarxa geosocial hi ha la qualitat del posicionament (força bona ja per l'ús de GPS en els telèfons intel·ligents), la identificació d'aplicacions realment rellevants per als usuaris (els serveis d'una xarxa social general semblen suficients per a la majoria), el cost dels serveis (assumible si les aplicacions són rellevants) i, molt especialment, la garantia de privacitat (millorable encara).

Comparació del nombre d'usuaris que accedeixen a les diferents plataformes de serveis de xarxa social mitjançant dispositius mòbils, la qual pot ser indicativa del potencial existent d'ús de serveis de xarxa geosocial, segons dades d'agost de 2010. 
Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Geosocial_network

 

Sumari:

  1. Origen
  2. Definició
  3. Aplicacions
  4. Privacitat
  5. Temes relacionats
  6. Referències
  7. Lectures recomanades

 

Origen

Des de principis de la dècada de 2000, poc després de l'aparició dels llocs web de serveis de xarxes socials generals, la majoria d'aquestes oferiren interfícies de programació d'aplicacions (API) obertes a l'ús de tercers per a desenvolupar aplicacions connectades o amb accés als seus serveis i continguts de xarxa social. La primera API de Google aparegué l'any 2002 i la Facebook Developer's API, considerada la primera API específica d'una xarxa social, l'any 2006. El 2010 s'hi afegí Twitter amb la seva APi oberta.

L'altre component imprescindible per als serveis basats en la localització, en els quals es fonamenten els serveis de xarxa geosocial, és la tecnologia de geolocalització. La majoria de tecnologies de geolocalització actualment emprades, incloent la localització d'antenes de telefonia mòbil i la incorporació de receptors GPS en els telèfons o dispositius mòbils, començaren a estar disponibles de forma general a partir dels anys 2007 i 2008.

L'any 2007 es van crear les primeres aplicacions de serveis de xarxa geosocial, com Gowalla o Brightkite, que permetien als usuaris publicar la seva localització entre els amics, publicar  continguts sobre llocs i registrar visites (check-in) a llocs prèviament publicats, generalment de caràcter comercial amb algun tipus de benefici en forma de prestigi social o de descomptes o ofertes. La més coneguda de les aplicacions d'aquest tipus, Foursquare, apareixeria el 2009, restringida primer a un cert nombre d'àrees urbanes i poc després, al gener de 2010, disponible a tot el món.

El moviment de les xarxes socials generals cap a la incorporació del component espacial i el desenvolupament de serveis de xarxa geosocial segueix de prop la creació de xarxes geosocials específiques, amb molt poc temps de diferència. Alguns d'aquests projectes foren experimentals i sense èxit suficient per assegurar-ne la continuïtat (per exemple, Fire Eagle, pertanyent a Yahoo, creat l'any 2008). Twitter s'afegí a la tendència vers les xarxes geosocials el 2009, amb l'opció de geoetiquetar els missatges (piulades o tweets) amb la localització des d'on els publica l'usuari. Facebook va començar a oferir el servei Facebook Places amb continguts de xarxa geosocial a mitjans de 2010, el qual desapareixeria un any després com a servei diferenciat per integrar-se completament dins el funcionament general de Facebook a partir d'agost de 2011. Cap al final d'aquest mateix any Facebook adquirí Gowalla que deixaria de funcionar el març de 2012. Google finalment llançaria la seva aplicació per a mòbils Google Latitude al febrer de 2011.

Definició

L'ús d'Internet per mitjà del telèfon mòbil o el simple accés al lloc web d'una xarxa social amb el telèfon mòbil no són exemples d'ús d'una xarxa geosocial. En canvi, sí que ho és l'accés a continguts sensibles a la localització en el lloc web d'una xarxa social per mitjà d'un ordinador fix. El tret distintiu d'una xarxa geosocial és el fet de permetre als usuaris compartir o publicar la seva localització real, per a coneixement dels seus amics o per a geoindexar (etiquetar) els continguts que publica. Recíprocament, i segons les aplicacions, l'usuari pot utilitzar la seva localització real com a criteri de cerca o de filtratge per a rebre i seleccionar continguts relacionats amb aquesta localització o per a cercar usuaris propers a aquesta localització.

Igual que en el cas de les xarxes socials, el terme es refereix a les plataformes i aplicacions que proporcionen serveis de xarxa social, les quals en el cas de les xarxes geosocials són aplicacions sensibles a la localització i serveis basats en la localització. Segons el mitjà i tipus de dispositiu emprat per accedir a les aplicacions (web o telèfon mòbil o dispositiu mòbil semblant), es pot distingir entre aplicacions o serveis web de xarxa geosocial i serveis mòbils de xarxa geosocial, si bé la majoria de plataformes tendeixen a proporcionar ambdós tipus de serveis de forma integrada i transparent a l'usuari.

En ambdós casos la informació de la localització de l'usuari pot ser introduïda pel propi usuari però el més habitual és que les aplicacions l'obtinguin automàticament mitjançant tècniques de geolocalització. En el cas dels serveis web de xarxa geosocial la geolocalització sol basar-se en l'adreça IP o bé es calcula per trilateració a partir de la posició dels nodes de les xarxes Wi-Fi, mentre que en el cas dels serveis mòbils de xarxa geosocial la geolocalització pot basar-se en els diferents mètodes de posicionament i seguiment de telèfons mòbils, a partir de la identitat del dispositiu mòbil (Cell-ID, número de telèfon) o de la informació de radiofreqüència (RFID), o bé utilitzar la posició proporcionada per un receptor de GPS incorporat, com en el cas dels telèfons intel·ligents.

La informació de localització publicada pot ser més general (la província, la ciutat o el barri) o més específica (un lloc, una adreça, unes coordenades) segons les opcions de privacitat ofertes pel servei i escollides per l'usuari. Així mateix, segons les aplicacions, les funcions de geolocalització poden utilitzar-se conjuntament amb altra funcionalitat geoespacial, com serveis de geocodificació, per tal d'obtenir l'adreça postal associada a la posició en coordenades obtinguda i viceversa.

La funcionalitat dels serveis de xarxa geosocial sol anar associada amb la funcionalitat de molts altres tipus de serveis d'informació geoespacial o d'altres, entre els quals altres tipus de serveis basats en la localització com la cerca de serveis o llocs d'interès propers, o com l'obtenció d'informació sobre llocs i activitats, que en si mateixes no són funcionalitats de xarxa social. En aquest sentit, les funcionalitats específiques de xarxa geosocial (Chow et al., 2010; Quercia et al. 2010; Sarwat, et al. 2012) són les següents:

  • publicar la localitzacióreal de l'usuari, amb més o menys aproximació segons opcions, per tal de:
    • permetre ser cercat i trobat per usuaris de les llistes d'amics, mantenint garanties de privacitat
    • registrar visites a llocs preestablerts.
  • cercar la localització d'usuaris de les llistes d'amics, mantenint garanties de privacitat.
  • publicar missatges i continguts etiquetats amb la localització de l'usuari. Eventualment, segons les aplicacions, els continguts poden tenir un abast espacial a més de la localització.
  • rebre missatges i continguts segons la localització de l'usuari.
  • filtrar missatges i continguts segons la localització de l'usuari.
  • votar o comentar continguts segons la localització de l'usuari.
  • rebre recomanacions sobre continguts segons la localització de l'usuari.

Aplicacions

Les aplicacions de xarxes geosocials permeten als usuaris interactuar en relació a les seves localitzacions reals en un determinat moment o període de temps. Els usuaris dins d'un determinat grup o xarxa comparteixen les seves localitzacions, continguts localitzats i recomanacions sobre llocs o esdeveniments o activitats en els llocs. Aquesta informació i capacitat d'interacció en funció del lloc poden ser utilitzades per a satisfer les preferències de llocs o activitats dels usuaris, per a socialitzar els usuaris entorn d'un lloc o activitat o per a organitzar trobades, inclosa la capacitat de concertar accions polítiques o protestes per aquest mitjà.

Sovint les aplicacions de xarxa geosocial van associades a altres serveis basats en la localització. No obstant, més enllà de les activitats genèriques de compartir localització i continguts i de socialitzar entorn de llocs o activitats, hi ha un cert nombre d'aplicacions específiques de xarxa social, entre les quals:

  • cerca de serveis o llocs d'interès. És una de les aplicacions bàsiques dels serveis basats en la localització, l'ús de la funcionalitat específica de xarxa geosocial afegeix la possibilitat de socialitzar i compartir continguts, valoracions i comentaris, de registrar visites per guanyar avantatges econòmics o prestigi social dins del grup i d'organitzar trobades en els llocs d'interès de forma dinàmica. Una modalitat específica d'aquest tipus d'aplicació és l'anomenada compra social (social shopping), centrada en continguts sobre articles i establiments, sovint associats amb els proveïdors de les aplicacions de xarxa geosocial i amb avantatges per als usuaris actius.
  • xarxes ad hoc. Són grups d'usuaris dins d'una mateixa àrea geogràfica amb dispositius mòbils connectats a un dispositiu central que pot proporcionar informacions, suggeriments o instruccions per a un determinat esdeveniment. S'utilitzen principalment en activitats de durada i àrea geogràfica definida com és ara congressos o concerts.
  • xarxes de freelance. Se solen crear amb la finalitat específica d'anunciar o de cercar ofertes de treball. Els usuaris poden connectar amb empreses i empleats, passats o possible, així com amb col·legues i amics.
  • projectes col·laboratius. Els serveis de xarxa geosocial poden utilitzar-se també per a desenvolupar projectes col·laboratius (Gaonkar et al., 2008; Zheng et al., 2010). Encara que no és l'únic mitjà per a dur a terme projectes col·laboratius, l'alt grau d'interacció, d'intercomunicació i de recursos compartits en fan una plataforma molt apropiada. En el cas de les xarxes geosocials, l'aplicació al desenvolupament de projectes col·laboratius té sentit especialment quan es tracta d'informar o aportar continguts a partir de les localitzacions dels usuaris participants en temps real. Altrament, no tenen ús els avantatges específics dels serveis basats en la localització.

Privacitat

La privacitat és una de les principals preocupacions i un dels factors que més limiten l'àmplia adopció i ús de les plataformes i aplicacions de xarxa geosocial, ja que la publicació de la localització d’on es troba un usuari en cada moment és un aspecte massa comprometedor en relació a la llibertat i discreció dels moviments de les persones.

Molts serveis basats en la localització tendeixen a operar de manera que la informació és usada per les aplicacions per a proporcionar un determinat servei, però roman desconeguda i no enregistrada dins del sistema. En el cas de les aplicacions de geoxarxa social, aquest tractament de la informació de la localització no és possible, ja que aquesta és publica per a la resta d'usuaris del grup.

Les polítiques de privacitat adoptades per les plataformes de xarxes geosocials són bàsicament dues. La política de entrar (opt-in) és aquella en què per defecte la localització de l'usuari no és pública i aquest ha d'autoritzar expressament la publicació de la seva localització. Inversament, la política de sortir (opt-out) és aquella en què la localització és pública per defecte i l'usuari ha de cancel·lar explícitament la publicació. Generalment la més emprada és la política d'entrar, en tant que més segura per als drets de privacitat de l'usuari. En qualsevol dels casos, se sol disposar també d'opcions per a definir el grau de detall desitjat de la informació de localització (per exemple, província, ciutat, barri, adreça,...) en cada aplicació o moment determinat.

La protecció de la privacitat en les xarxes geosocials i en general en els serveis basats en la localització continua sent, no obstant, un dels camps de recerca més actius, tant en el vessant jurídic i social com en el tecnològic.

Temes relacionats

Referències

Chow, C.Y.; Bao, J. and Mokbel, M. F. (2010) "Towards Location-based Social Networking Services", Proceedings ofACM LBSN ’10, November 2, 2010, San Jose, California, USA. Association for Computing Machinery, ACM.

Gaonkar, S.; Li, J.; Choudhury, R.R.; Cox, L. and Schmidt, A. (2008) “Micro-Blog: Sharing and Querying Content Through Mobile Phones and Social Participation”, Proceedings of IEEE International Conference on Mobile Systems, Applications, and Services (MobiSys 08). ACM Press.

Humphreys, L. (2007) "Mobile social networks and social practice: A case study of Dodgeball", Journal of Computer-Mediated Communication, 13, 1, 341–360

Li, N. and Chen, G. (2009) "Analysis of a Location-based Social Network", Proceedings of 2009 International Conference on Computational Science and Engineering. Institute of Electric and Electronic Engineers, IEEE.

Quercia, D.; Lathia, N.; Calabrese, F.; Di Lorenzo, G. and Crowcroft, J. (2010) "Recommending Social Events from Mobile Phone Location Data", Proceedings of the IEEE International Conference on Data Mining. Institute of Electric and Electronic Engineers, IEEE.

Sarwat, M.; Bao, J.; Eldawy, A.; Levandoski, J.J.; Magdy, A. and Mokbel, M.F. (2012) "Sindbad: A Location-based Social Networking System", Proceedings of SIGMOD ’12, Scottsdale, Arizona, USA. Association for Computing Machinery, ACM.

Zheng, Y.;  Xie, X. and Ma, W.-Y. (2010) "GeoLife: A Collaborative Social Networking Service among User, Location and Trajectory", IEEE Data Eng. Bull., 33, 2, 32–40.

Lectures recomanades

Chow, C.Y.; Bao, J. and Mokbel, M. F. (2010) "Towards Location-based Social Networking Services", Proceedings ofACM LBSN ’10, November 2, 2010, San Jose, California, USA. Association for Computing Machinery, ACM.