Paleogeografia de Catalunya dels darrers 120 milions d'anys, des del Cretaci superior fins a l'actualitat
Aquestes figures il·lustren la paleogeografia de Catalunya dels darrers 120 milions d'anys, des del Cretaci superior fins a l'actualitat. La situació paleogeogrà fica al Trià sic (1) serveix de referència per a la resta juntament amb la llegenda de sÃmbols:
9 multimèdies
Al Pliocè la configuració del relleu era prà cticament com l'actual (8).
A finals de l'Oligocè i durant el Miocè (7) Còrsega i Sardenya se separen de l'actual costa catalana i s'obre la Mediterrà nia occidental.
Els Pirineus continuaven llur formació durant l'Oligocè (6), i de mica en mica van fer recular les aigües de l'Oceà Atlà ntic; com a conseqüència, la Conca de l'Ebre va esdevenir una mar tancada que es va anar dessecant progressivament.
Durant el Paleocè i l'Eocè les dues plaques van col·lidir, i començà l'aixecament de la Serralada Pirinenca. La flexió a la litosfera produïda per la col·lisió, juntament amb un ascens del nivell de la mar, van permetre durant l'Eocè (5) la formació d'un golf de l'Atlà ntic a la Conca de l'Ebre.
Cap a la fi del Cretaci superior (4) començà l'acostament entre la Placa Ibèrica i l'Europea i l'emersió prà cticament generalitzada, que continuà durant el Paleocè. El Golf de Biscaia ja és ben definit.
A l'inici del Cretaci superior (100 Ma), la major part d'aquesta à rea es trobava submergida (3), quedant el MassÃs de l'Ebre com una illa en els lÃmits entre l'Atlà ntic i l'Oceà de Tetis.
Durant el Cretaci inferior (2), el context tectònic és extensiu i aquesta porció de la Placa Ibèrica ja és limitada al nord-oest per l'incipient Oceà Atlà ntic.
Aquestes figures il·lustren la paleogeografia de Catalunya dels darrers 120 milions d'anys, des del Cretaci superior fins a l'actualitat. La situació paleogeogrà fica al Trià sic (1) serveix de referència per a la resta juntament amb la llegenda de sÃmbols
Contacte
