• Imprimeix

Antecedents històrics

El coneixement dels sòls i de les seves propietats ha estat molt estretament lligat a la història del seu ús per a conrear plantes i alimentar, en cada moment, la població mundial. Aquests coneixements, molt rudimentaris inicialment, van permetre un lent desenvolupament de l’agricultura gràcies a unes primeres pràctiques agrícoles (establiment d’un calendari agrícola, fertilitat dels sòls i nutrició de les plantes, aplicació de reg, rentat de sals, conreu en terrasses per a la formació i conservació de sòl...) en tres àrees del món: entre l’Orient de la mar Mediterrània i el Golf Pèrsic, en els altiplans de Mèxic i dels Andes, i al sud de l’Hindustan i est de la Xina. En moltes d’aquestes civilitzacions s’han anat trobant textos amb classificacions i avaluacions dels sòls en funció de diverses característiques.

L’important creixement demogràfic que va viure Europa al llarg del segle XVIII a causa de la desaparició de moltes de les epidèmies que havia patit el continent i dels llargs períodes de pau que es van viure, van provocar una demanda de terres i, de retruc, el despertar d’un progressiu interès pel sòl i pel seu estudi entre el científics que, des del segle XV, amb l’inici del Renaixement, venien estudiant alguns dels fenòmens que tenen lloc al sòl des d’un vessant més científic i amb nous mètodes d’investigació.

També, en aquest període històric, es van portar a terme els primers estudis de cartografia de sòls; es tracta dels mapes de “Reconeixement General de Terres” realitzats a Rússia, durant els anys 1760, i que presentaven una informació detallada sobre la qualitat dels sòls en diferents zones del país.

Importants resultats es van assolir en la cartografia de sòls al llarg del segle XIX. Al 1806, Staszic va elaborar un mapa geològic, geomorfològic i de sòls de l’est d’Europa i, entre 1850 i 1860, es van desenvolupar cartografies de sòls a Alemanya, França, Àustria, Holanda i Bèlgica.

Els primers mapes de sòls als Estats Units van esser executats pels Serveis Estatals de Reconeixement Geològic. El primer d’ells, publicat en 1841, va ser el “Mapa de sòls de Massachussets”. A més, en 1899 va començar als Estats Units el programa nacional de reconeixement de sòls, on es tractava de caracteritzar els sòls de les zones agrícoles amb el major detall possible.

La història de la cartografia de sòls a Espanya comença durant el primer terç del segle XX amb els treballs del granollerí Emili Huguet i Serratacó; més conegut amb el pseudònim d’Emili Huguet del Villar. Aquest botànic i edafòleg autodidacta va ésser l’autor, en 1937, en plena guerra civil espanyola, del primer mapa de sòls de la península ibèrica a escala 1:1.500.000, editat a Madrid en 1937, però publicat a Londres un any després (Figura 1).


Figura 1. Mapa de Suelos de la Península Luso-Ibérica (Font: Emili Huguet del Villar, 1937)


A partir d’aquest moment, i durant molts anys, tant sols van seguir alguns mapes de tipus exploratori (de petita escala), tot i la creació l’any 1942, a iniciativa de José María Albareda Herrera, i en el si del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de l’Institut Espanyol d’Edafologia, Ecologia i Fisiologia Vegetal (més tard, Institut d’Edafologia). D’aquesta període, potser cal destacar el “Mapa de suelos 1:1.500.000 de la España peninsular” d’Ontañon i el “Mapa de Suelos 1:1.000.000 de España. Península i Balerares” del mencionat Albareda (Figura 2).


Figura 2. Mapa de suelos de España 1:1.000.000. Península y Baleares (Font: Instituto Nacional de Edafologia y Agrobiologia. CSIC, 1966)

Figura 2. Mapa de suelos de España 1:1.000.000. Península y Baleares (Font: Instituto Nacional de Edafologia y Agrobiologia. CSIC, 1966)


Pel que fa la cartografia de sòls a Catalunya, amb la recuperació d’una certa autonomia entre els anys 1914 i 1923, la Mancomunitat de Catalunya va potenciar el coneixement del territori mitjançant l’elaboració dels mapes geogràfic, geològic i agronòmic.

El mapa agronòmic que, en aquells moments es considerava una necessitat per a qualsevol estat modern, havia d’impulsar l’agricultura catalana en el context internacional i, per tant, equiparar les seves produccions a les dels altres països del seu entorn. En aquest projecte es recuperava la idea, àmpliament difosa des de mitjans dels segle XVIII, sobre la importància de fomentar el progrés d’un país en l’agricultura.

En la IV Conferència Internacional d’Agrogeologia celebrada a Roma l'any 1924, Marià Faura i Sans va presentar una ponència titulada “Carte Agronomique de Catalogne au 100.000éme”. Tot i que en un document Faura assegurà que ja s’havien iniciat els treballs de publicació d’aquest mapa agronòmic, no queda clar si finalment es van poder arribar a plasmar gràficament. Es conserva, però, la “Gama General” de la llegenda definida per a aquest mapa (Figura 3).


Figura 3. Gama general de la llegenda del Mapa Agronòmic de Catalunya (Font: Faura i Sans, 1924)

Figura 3. Gama general de la llegenda del Mapa Agronòmic de Catalunya (Font: Faura i Sans, 1924)


Entre els anys 1959 i 1962, el ”Instituto de Edafologia i Fisiologia Vegetal”, amb el suport i patrocini del Ministeri de Defensa dels Estats Units, va realitzar el “Study of the soils of the Ebro valley”. El tercer volum d’aquest estudi es va centrar en les quatre províncies catalanes.

El resultat final va consistir en un mapa de sòls per a cadascuna de les províncies, a escala 1:250.000, i amb una memòria complementària que recollia l’avaluació agronòmica dels diferents tipus de sòls definits en ell (Figura 4).


Figura 4. Mapa de suelos 1:250.000 de las provincias de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.  Albareda, J.M., Guerra, A., Monturiol, F., Pérez-Mateos, J., García-Vicente, F., Alonso, J. i Montserrat, P. Inclòs en el “Study of the soils of the Ebro valley III”, promogut pel “United States Departament of the Army” (1962)

Figura 4. Mapa de suelos 1:250.000 de las provincias de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Albareda, J.M., Guerra, A., Monturiol, F., Pérez-Mateos, J., García-Vicente, F., Alonso, J. i Montserrat, P. Inclòs en el “Study of the soils of the Ebro valley III”, promogut pel “United States Departament of the Army” (1962)


A la dècada dels 80 que, des de dos àmbits ben diferents la Diputació de Barcelona i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) (Generalitat de Catralunya), es torna a plantejar a Catalunya la realització d'un inventari detallat de sòls.

Una fita important d'aquest plantejament va ser la publicació per part de la “Comisión del Banco de Datos de Suelos y Aguas del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación de España” del “Sistema de Información Edafológica y Agronómica de España. Manual para la descripción codificada de suelos en el campo (SINEDARES)”. Aquesta publicació ha permès l'estandardització i sistematització dels principals criteris de cartografia i correlació de sòls sota la marca “CatSIS”; així com l’establiment, d’una forma conseqüent, dels principals criteris per a la definició de sèries.

Així el Ple de la Diputació de Barcelona, en sessió celebrada el 28 de juny de 1982, va prendre, entre altres, l’acord d’elaborar, a través de la seva Àrea d’Agricultura i Medi Natural, un Catàleg de Sòls d’interès agrícola; iniciant, d’aquesta forma, el Mapa de Sòls de la demarcació de Barcelona.

L’objectiu d’aquest Catàleg era la generació d’informació del medi físic per a l’ordenació del territori; de forma que es pogués portar a terme una adequada avaluació dels sòls, en especial dels de major qualitat agronòmica, per protegir-los contra la seva pèrdua o possible degradació irreparable. Aquest projecte intentava pal·liar la irreversible expansió de molts nuclis de població i de noves instal·lacions destinades a activitats industrials que podien ocasionar un creixement desordenat que podien posar en perill la viabilitat de l’activitat agrària en el territori.

Tot i que dins d’aquest projecte es van cartografiar diversos municipi a escala 1:20.000 i amb una llegenda basada en el sistema de classificació “Soil Taxonomy”, finalment només es van arribar a publicar els dels termes municipals de Fogars de Tordera (Figura 5) i Sant Boi de Llobregat.


Figura 5. Mapa de sòls i Mapa d’avaluació del Terme municipal de Fogars de Tordera. Catàleg de sòls de la circumscripció de Barcelona (Font: Diputació de Barcelona, 1984)

Figura 5. Mapa de sòls i Mapa d’avaluació del Terme municipal de Fogars de Tordera. Catàleg de sòls de la circumscripció de Barcelona (Font: Diputació de Barcelona, 1984)


Per la seva banda, el DARP, mitjançant la seva Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries, va endegar una iniciativa destinada a elaborar una cartografia de Sòls, a escala 1:25.000, en aquelles àrees que presentaven un major interès agrícola, per passar després a estendre els treballs a la resta de Catalunya. El primer treball d'envergadura que va emprendre el DARP va ser el mapa de sòls de l'àrea regada pels canals d'Urgell (Figura 6), que ha estat seguit per més de trenta cartografies al voltant de quatre àrees principals: l'Empordà, els regadius de Lleida, el Baix Ebre i el Penedès, que suposen unes 600.000 ha cartografiades.

L’edició del full de Bellvís (Figura 6) va resultar un pas important en la tasca de difusió de la informació de sòls generada per aquesta iniciativa i va comptar amb el suport de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.


Figura 6. Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000. Bellvís. 360-1-2 (65-28) (Font: DARP-Institut Cartogràfic de Catalunya, 1993)

Figura 6. Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000. Bellvís. 360-1-2 (65-28) (Font: DARP-Institut Cartogràfic de Catalunya, 1993)


La Llei 19/2005 del Parlament de Catalunya, de 27 de desembre, de creació del Institut Geològic de Catalunya, establia en el seu article 3.2 que aquest organisme havia de dur a terme activitats directament relacionades amb el coneixement i la informació sobre els sòls de Catalunya. Per a poder desenvolupar aquestes funcions, l'IGC havia de fer, en col·laboració amb altres organismes si era necessari, treballs d'edafologia, cartografia de sòls, estudis i avaluacions de risc d'erosió i altres treballs relacionats amb el sòl i amb la seva protecció.

La Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, creava l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i suprimia l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i l’Institut Geològic de Catalunya (IGC). Cal subratllar, com a fet capital, que les competències assolides en les lleis de l’ICC i de l’IGC es mantenen intactes.

El mapa de sòls de Catalunya, a escala 1:25.000, (MSC25M) és un instrument dissenyat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) per recopilar i difondre informació de sòls a tot el territori català amb una base edafològica homogènia adquirida a partir de treballs específics de cartografia de sòls.

La metodologia de referència del programa de cartografia es descriu en la “Guia metodològica per a la redacció del projectes de cartografia de sòls a escala 1:25.000”, elaborada per la Unitat de Sòls de l’ICGC i que es basa en la recollida en el “Soil Survey Manual” del “Soil Survey Division Staff” del Departament d'Agricultura dels Estats Units d'Amèrica.


Figura 7. Mapa de sòls 1:25.000 del full d’Amposta 522-1-2 (63-40) (Font: ICGC, 2015)

Figura 7. Mapa de sòls 1:25.000 del full d’Amposta 522-1-2 (63-40) (Font: ICGC, 2015)